Es ist vorbei! Idò, si tot va bé, dissabte, vigília dels Morts, tindrem nou Col·legi de Comissaris… (…) Així havia de començar la tríada més sfigata d’anàlisi del concentre brussel·lenc després del (prop)passat moment electoral, però exigències del guió han mos desigs colgat, sota fullaraca calendària. Si tot va bé? Em referia al pessimisme relatiu
Les Europees (eleccions al Parlament Europeu) van suscitar una atenció escadussera i passatgera, però es podria dir que avui comença la segona volta d’aquells comicis, almenys a efectes nacionals catalans. Si avui el Regne Unit, per via dels escocesos, es desfà del Tractat de 1707 (cosa que ja ho veurem, com s’articularà!), el món que
Reprenc aquest bloc de guadianeig per anotar quatre cosetes sobre les eleccions europees que ens cauen al damunt i, què em trobo?: que el darrer escrit, fa mesos, era sobre la importància que atorgava a la unitat electoral en el mateix context. Malaguanyat. Deixem estar aquest tema ara ja tan suat i eixorc per fixar
Penso, i tot seguit raonaré, espero que de manera convincent, que és convenient i urgent aplegar les diverses forces polítiques catalanistes de cara a la propera contesa electoral d’àmbit europeu. Fer-les concórrer plegades, vaja, tal i com impulsaven des de la iniciativa Junts per Europa personatges ben diversos de l’espectre del catalanisme. Malgrat l’escepticisme d’en Partal. En primer
Anava a titular l’apunt “My Goodness“, expressió que sembla que li mereixem els molestos catalans.Lady Ashton ha parlat, ha badallat, públicament i despectiva, dels ciutadans catalans, que, oh sorpresa, representem al voltant del 2 per cent dels europeus i, proporcionalment, de l’esforç taxatiu dels quals s’extreu, ceteris paribus, el 2 per cent de l’astronòmic sou
Vet aquí una peça que fa unes setmanes que tenia pràcticament enllestida perquè em vulguessin publicar en un lloquet, que tot d’una m’he dit: però si tens un bloc la mar d’eixerit a Can VilaWeb! Total, que ho enganxo aquí amb tota la meva bonhomia, que vindria a ser una segona part de les meves
Arran de les darreres hores de l’agenda mediàtica i políticofinancera europea i espanyola, hi ha hagut un cert rebombori, ja esbravat, sobre si “La Caixa” o no “La Caixa” corria el risc de desnaturalitzar-se, desnaturalització natural-ment entesa com a pèrdua final de tot rastre de catalanitat. Un pas més en el mareig del bon pobre