Només un petit contrapunt metodològic quant a l’esperit dels reports que arriben des de Brussel·les-concepte, com si el que ens n’arriba fos fatalisme celeste i eteri, escrit per un àngel (exterminador o redemptor, segons el sentit del veredicte, però angelical, al capdavall).
En qualsevol cas, i aquí és on opino que la premsa nostrada grinyola, NO ES TRACTA MAI d’una canya cantada unidireccionalment a Espanya com si hagués d’anar a Europa (entesa com a instància superior, escrutadora) que li esmenessin la plana o li fessin passar l’examen. No oblidem que Espanya és alta part signatària dels Tractats i, com a tal, la veu i el vot que té (i exerceix, que ningú no s’enganyi!) és exquisidament tinguda en compte i defensada en tots els fòrums formals i oficials. Aquests llocs decisionals treballen amb un procediment deliberatiu i negociador que tiba de veta diplomàtica i que en cap cas elabora, prescindint del criteri de l’estat membre concernit, documents que continguin un redactat inacceptable per al govern de marres.
I, dit això, aquí és on entra la prebatussa sobre La Caixa que puja i baixa. Aquesta condició dins de les llistades en el famós document de condicionalitat creditícia-reformadora destinat a Espanya, la número 20, com advertien Masdéu i Tremosa, al llarg de la nit-matinada d’ahir, i que pot suposar la pèrdua de control de CaixaBank per part del Consell d’Administració de “La Caixa”. Algú es pot creure que els responsables de tirar endavant aqueix document, i el seu redactat precís, amb tota la profunditat de les seves conseqüències, podien ignorar en què s’estava incidint?
“La Caixa”, entenc, ja tindrà qui la defensi, però la propera vegada que llegim un document europeu, recordem: això s’ha escrit AMB O SENSE EL CONCURS ESPANYOL? Qui prodest, com sempre: passat present o futur fotut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
On Bankia i Caja Madrid n’és un exponent de la política espanyolista i centralista de Caja Madrid con a invent espanyol per a fer-se i carregar-se alhora Bancaixa i l’excusa per a trobar financiació i diners públics europeus per a fer més del mateix.