En primer lloc, voldria reconèixer validesa general a la teoria segons la qual els MPE (membres del Parlament Europeu, o eurodiputats) no s’agrupen geogràficament, sinó ideològicament. L’existència de les famílies polítiques paneuropees, així com les activitats que vertebren l’hemicicle de Brussel·les/Estrasburg, així ho certifiquen. Tanmateix, quan es tracta d’una minoria permanent com és el cas de la catalana en, sobretot, el context espanyol, la resposta natural és una major cohesió entre els mandataris d’aquesta minoria. M’explico: a Espanya hi ha, per a les eleccions europees, circumscripció única, la qual cosa es tradueix en un biaix on els partits dominants d’abast estatal (PP i PSOE, fins ara) hi són hiperrepresentats, en detriment de les perifèries ètniques i polítiques. Vaja, que el que a Madrid en diuen nacionalistes, a Brussel·les no els molesta pas gaire perquè la Llei electoral no deixa que n’hi arribin gaires.
Dit això, i ateses les vicissituds i la polarització de l’estat de la qüestió del plet català, cal pensar si ens convenen diputats d’adscripció catalana en major o menor nombre que fins ara. Crec que la resposta és autoevident. Per tant:
Una candidatura capaç de superar amb escreix el milió de vots a Catalunya i de revertir la pèssima participació en les eleccions europees del 2009 (sota el 38%) podria donar lloc a un guany numèric net gens negligible. Aquesta candidatura hauria d’aplegar, amb una llista possiblement capdavantejada per perfils super partes d’independents excel·lents o de militants destacats i coneguts per les tasques que realitzen en l’àmbit acadèmic, empresarial o associatiu.
El tema hauria d’estar beneït pels Tres Tenors Europeus, d’alguna manera…
Penso en una Clara Ponsatí (ignoro el seu escorament des del punt de vista partític), ara “alliberada” de Georgetown. Penso en d’altra gent de l’estil, sense ànim de cremar ningú, però estaria bé que estiguessin encapçalats per una dona enèrgica, solvent i partidària del “diàleg interreligiós”, si em passeu la conyeta. Pensaria en un Alfons López Tena si no caigués tan malament a tanta gent. Un Requejo? En Maragall mateix?
Aquesta candidatura hauria d’aplegar els suports explícits de CDC, d’ERC, d’UDC, alguna força viva del PSC-ASC, dels impulsors NECat (que intueixo que aviat poden desvelar una modesta, o no tant, campanya de fitxatges), SI i RCat, ICV i les CUP (tot i que ja s’ha corregut a desarmar aquesta hipòtesi: Herrera i Fernández) i, per últim, una indicació de vot, per bé que crítica, des de Procés Constituent. Em deixo algú? Els sindicats, Òmniums i Aenacés també hi haurien de fer costat, clar!
7-8 diputats escollits en una llista explícitament autodeterminista o estatpropista, tot i adscriure’s després en les respectives famílies polítiques de referència, necessàriament tindrien un protocol dens de cooperació articulada i d’alerta primerenca (anticipació, fonamental en els afers europeus!) quant als temes de país. A més a més, es dotarien d’una agenda ordenada de projecció exterior: contactes diplomàtics, projecció exterior… La transversalitat i l’estratègia podrien ésser garantides i promogudes en el marc del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, i amb el suport més o menys incondicional de destacades plataformes de la nostra Societat Civil.
Pensem que, mentre es doni el fet polític irreversible, aquests MPE escollits passaran a ser els nostres ambaixadors primaris, a qui algunes elits polítiques europees recorreran per tenir informació de primera mà sobre cap a on ens estarem dirigint i per monitoritzar un procés negociador que “promet”…
Per últim, i això no és gens anecdòtic (de fet és el vici de base), molts dels 700.000 vots que va treure la Maria Badia, no haurien de passar per la vergonya còsmica d’engreixar el mandat de perles com la Maleni Álvarez, ara flamant vicepresidenta del BEI, o el tal Martínez Martínez, el paio aquell que se les dóna d’especialista en qüestions de multilingüisme i que fa uns mesos, a crits, li deia a un MPE català: “Jamás, jamás! Nunca se hablará catalán en esta Cámara!“…
És hora que revertim la marginació sistemàtica de les nostres preferències com a poble, també en el context de la UE. Va, que junts podríem fer bona feina!
Visca Catalunya Lliure (ben aviat!)!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Atentament
1 – UDIC és una coalició que es constitueix amb l’objectiu de proclamar la independència de la Nació Catalana, amb una candidatura plebiscitària a les properes eleccions europees (2014) i en el marc dels Països Catalans.
2 – UDIC proclama que la lluita per l’alliberament nacional és justa i necessària per a la supervivència del poble català, i que ha de ser l’objectiu urgent de tots els catalans per tal de superar la situació actual de submissió, espoliació i crisi.
3 – UDIC creu que per assolir l’objectiu, és necessària la unitat del major nombre possible de forces catalanes, i convida tots els partits i organitzacions que vulguin declarar la independència, a formar-ne part.
4 – UDIC vol facilitar la incorporació a la candidatura electoral als representants dels partits i organitzacions que entrin a formar part de la coalició disposats a posar els interessos nacionals per davant de les pròpies sigles i dels interessos de partit.
5 – UDIC considera que només una declaració d’independència pot superar el bloqueig antidemocràtic que exerceix l’Estat espanyol, impedint qualsevol tipus de consulta popular, emparat en la seva Constitució de dubtosa legalitat.
6 – UDIC es compromet, en el cas de tenir la legitimitat que ens doni el suport de l’electorat, a buscar l’acord del Parlament i del Govern de cada un dels Països Catalans per proclamar la independència des del respectiu Parlament.
Si l’acord no fos possible, es proclamarà igualment la independència en aquells Països Catalans on s’hagi obtingut aquesta majoria democràtica.
7 – UDIC promou fundar un nou estat federal entre els països que formen la Nació Catalana, i integrat a la Unió Europea si així ho desitgen i expressen els ciutadans. Amb noves lleis que s’adaptin al poble català i les seves necessitats a través d’un sistema polític democràtic, ètic i transparent, compromès amb l’eficiència i dedicat a aconseguir el benefici general dels ciutadans.
8 – UDIC vetllarà per tal que es constitueixi l’Estat Català i participarà en el procés constituent per garantir la plena independència de la nació i la seva regeneració nacional i democràtica.
9 – UDIC impulsarà des del Parlament Europeu aquelles polítiques que siguin favorables als interessos nacionals i econòmics dels catalans, ja siguin del nord, del sud o insulars.
10 – UDIC denunciarà davant les institucions europees i internacionals els tractats, encara vigents, pels quals s’ha ocupat i desmembrat la nostra nació i que contradiuen els acords internacionals reconeguts per l’ONU, amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement dels drets inalienables de la Nació Catalana.
Visca la Nació Catalana Lliure !!
Jordi Fornas, 14 de juny del 2013
—————-
mirar al facebook.com/udiccat?ref=ts&fref=ts