La fàbrica d’independentistes, de la qual se’n foten cada dos per tres els opinadors oficials, no para de rebre comandes. En una època d’incertesa econòmica i crisi hipotecària, la fàbrica d’independentistes té unes grans expectatives. Tancarà el 2007 amb beneficis per damunt del pressupost. Els nous encàrrecs a la factoria sobiranista arriben de pertot. Tothom
Tothom té dret a rectificar. De perfil catalanista, progre i juvenil crític amb la direcció catalana del partit a dirigent espanyolista i conservador del PP. De ser la cara moderada en l’època d’Aleix Vidal-Quadras a fuet intern de Josep Piqué per considerar-lo massa proper al nacionalisme de CiU. La política ja ho té, això. Et
Algú dirà que sóc excessivament optimista. Potser em diran "infantil" o superficial. (Infantil és el que va dir de mi ahir l’Enric Juliana, en la tertúlia més citada de la reentré política [àudio], pel que ell considera "una caricatura" escrita per mi en aquest bloc. Jo respecto en Juliana, i admiro amb sana enveja la
Alguna cosa estranya deu haver darrere de les últimes declaracions públiques del dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya. Ha combinat una duresa inusual per part seva respecte el president espanyol Zapatero amb un menyspreu que ratlla la manca de respecte pel sobiranisme i els seus defensors. No entenc, què vol Duran Lleida. Que les crides a
El club dels dirigents sobiranistes europeus té tres protagonistes de rabiosa actualitat. Em refereixo a Alex Salmond [wiki], Juan José Ibarretxe [viqui] i Josep-Lluís Carod-Rovira [viqui]. Sobta, però, que Artur Mas no hagi aprofitat els moviments interns a CiU i els posicionaments de la intel·lectualitat més propera a la federació nacionalista per apropar-se al sobiranisme,
Després del divertiment [Horitzó 2014 (política ficció sobiranista) i Horitzó 2014 (política ficció unionista)], tornem al començament [Hortizó 2014] i al debat que havíem obert. En un país seriós, la proposta sobiranista del vicepresident del seu govern i president de la tercera força política hauria estat notícia d’obertura als informatius a la televisió i ràdio
(Aquest apunt és política-ficció. Res semblant al periodisme seriós. Menors de 18 anys, millor no el consumiu. És el complement a l’apunt Horitzó 2014 (política ficció sobiranista). Llegir-ho únicament sota prescripció mèdica.) S’ha instal·lat a la política catalana un miratge enganyós, una obsessió anomenada "sobiranisme", com si fos la cura de tots els mals d’un
Alguna cosa es mou a la política catalana. La decepció estatutària és tan efímera que escandalitza. La decepció amb l’Espanya federal i plurinacional de Zapatero, un estat d’ànim col·lectiu que fabrica consciència sobiranista per la via de "la gestoria" estatal més que no pas per la qüestió identitària. Amb una Espanya així, la proposta sobiranista
El vicepresident del Govern i president d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha posat sobre la taula el 2014 com a any per a la celebració d’un referèndum autodeterminista. No és l’únic dirigent d’Esquerra que posa l’accent sobiranista al retorn de les vacances. Els líders independentistes catalans tenen la mirada fixada en Escòcia. És evident que s’han llegit
Arriba l’estil de Sarkozy, marcat en només 100 dies a l’Elisi, a Catalunya? Ho fa de la mà de CiU i el PP en la proposta d’estudi de la castració de violadors? La proposta tabú de Sarko casa amb la batalla de la consellera Tura contra les agressions sexuals? O l’admiració per la fermesa i
L’esperada aparició de l’exconseller Joan Carretero a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada [l’àudio, en el reproductor a sota] ofereix dos titulars. Un, que cal un referèndum d’autodeterminació. Dos, que si Esquerra no està per la labor algú (se suposa que ell) haurà de crear una nova eina, que en política vol dir un nou
(Article en castellà publicat a ADN, projecte digital d’àmbit estatal impulsat per l’amic blocaire Juan Varela) Debate sobre el Estado de la Nación. ¿Qué nación? La pregunta nos la formulamos en Catalunya, dónde algunos nos habíamos creído la España plurinacional y federal que prometió José Luís Rodríguez Zapatero. Era la época del talante. Aquellos que
L’exconseller de Governació i exalcalde de Puigcerdà Joan Carretero va fer ahir una demostració de força a l’Auditori de Barcelona, acompanyat per més de mig miler de militants i càrrecs municipals d’ERC que aposten per un canvi d’estratègia. Reagrupament.cat es constitueix com a corrent intern d’Esquerra. Ja es pot dir, doncs, que Reagrupament.cat ha passat
El país, en crisi i desconcertat. La ressaca estatutària és tremenda. Quin mal de cap! No hi ha gelocatil que ho arregli. Què hem fet malament? En què ens hem equivocat? Comences a fer memòria i recordes moments d’una mala nit, d’una nit que ens remunta als anys trenta i, molt més enllà, al 1707.
Aquest dimarts he participat en un debat entre periodistes a Televisió de Girona que s’emetrà dissabte al vespre. L’abstenció i els pactes postelectorals han estat les estrelles de la discussió. Hi ha una certa tendència a carregar-li el mort de l’abstenció als pactes postelectorals. "Com que la gent no entén els pactes que els polítics