Gran acte-concert el 21 d’octubre al Palau Sant Jordi organitzat per la Comissió de la Dignitat per exigir el retorn dels papers catalans a Salamanca. La mobilització és l’únic llenguatge que entén el govern espanyol en aquest despropòsit dels papers. Ni la proximitat electoral ni la sensació que PSOE i PP es disputen La Moncloa
Tiempos de desapegos y pirómanos, escriu Lluís Foix, l’exdirector blocaire de La Vanguardia. Aquest diumenge a les planes del mateix diari Jordi Barbeta apunta la hipòtesi de les eleccions espanyoles anticipades i, inclús, d’un front PSOE-PP davant l’embestida d’Ibarretxe. Escriu Menudo jaleo, de títol prou clarificador. Enric Juliana, des de Madrid, defensa Catalunya tot dient:
Les sobretaules de Barcelona tenen aquests dies un protagonista: Jan Laporta [wiki]. Les converses havent dinat que apleguen periodistes i polítics en una taula s’entretenen pels camins de l’especulació, la rumorologia i l’observació de la realitat objectiva. No es parla de Ronaldinho, amb la seva lesió que no sabem si és lesió, ni del mal
Defenso el dret dels ciutadans a injuriar la monarquia sempre i quan aquestes injúries siguin pacífiques i inofensives com una crema col·lectiva de fotografies fotocopiades dels Reis a la plaça del Vi o caricatures de ninotaires professionals en setmanaris satírics com El Jueves. La llibertat d’expressió preval per damunt d’un suposat respecte a la Corona
El mateix dia llegeixes que Maragall segueix destapant vergonyes i que Laporta se’n penedeix. L’expresident de la Generalitat i l’actual president del Barça no mostren gaire entusiasme ni simpatia per Zapatero. L’un diu que el va forçar a dimitir (en aquest article d’opinió). L’altre, admet que se’n penedeix d’haver-li ofert la Champions. Ni la seva
"La Guàrdia Urbana de Barcelona ha imposat aquest dilluns una multa de 90 euros al secretari general de la Vicepresidència de la Generalitat, Rafel Niubó, per portar el CAT a les matrícules de davant i de darrera del seu cotxe particular. En declaracions a l’ACN, Niubó ha anunciat que recorrerà la multa i que seguirà
El socialisme català respira tranquil després de l’ensurt de l’estiu. El nerviosisme havia arribat a la histèria col·lectiva. Apagades elèctriques, caos ferroviari, autopistes ratera i altres dèficits en els serveis públics havien fet disparar els senyals d’alarma en una inoportuna etapa preelectoral. Finalment, sembla que el compañero Zapatero ha entès el missatge. "José Luis, los
Segueixo sense entendre fins a on vol arribar Duran en el pols amb Mas. L’últim cop d’efecte del socialcristià, sota la síndrome d’Imaz [Duran=Imaz?], és un capítol més del culebrot de la federació nacionalista postpujolista. Antoni Puigverd hi veu dos familiars barallant-se per una herència, en aquest cas l’herència política del pare Pujol. Hi veu
Enric Juliana, flamant director adjunt de La Vanguardia en la reestructuració que prepara el seu director, José Antich, és l’home del rotatiu del Grupo Godó a Madrid. I és allà, precisament, on Juliana acaba d’ensopegar amb el català emprenyat que ell mateix ha popularitzat. La conjuntura ?trens que no van, apagades elèctriques, col·lapses a les
Només és una pregunta. La notícia que Duran Lleida ajorna la seva proclamació com a candidat de CiU al Congrés fins que s’aclareixi el projecte de la federació nacionalista em remet als fets d’aquesta setmana al seu partit amic a Euskadi, el PNB. Serà Duran una rèplica del terratrèmol d’Imaz? Està el nacionalisme tradicional basc
D’un temps ençà qualsevol crítica o irreverència vers la monarquia espanyola és motiu d’una enèrgica i envejablement ràpida acció per part de la fiscalia de torn o la pròpia Audiencia Nacional, nacional la seva vull dir. Quan no és una caricatura a la portada d’El Jueves, és la crema d’una foto dels monarques cap per
Aquest és un país en moviment. Darrere de les conyetes respecte les plataformes sobiranistes que proliferen arreu s’amaga un enorme desconeixement de la nostra realitat. El sobiranisme transversal, de baix a dalt, s’organitza i ajuda a cicatritzar ferides exclusives de les classes partidàries. El llenguatge del carrer és un ?ja n’hi ha prou? mentre els
"M’he trobat moltes respostes positives inesperades. Sense que jo badi boca, ara em veuen i diuen "Carod 2014". Sense haver-los dit ni tan sols bon dia, em diuen: "Jo votaré que sí"." Aquesta és una de les respostes de Josep-Lluís Carod-Rovira en l’entrevista de Vicent Sanchis publicada aquest Onze de Setembre a l’Avui i titulada
El primer discurs institucional de José Montilla per la Diada Nacional de Catalunya com a President de la Generalitat ha estat potent, equilibrat i engrescador. Potent perquè l’he vist prou bé en el seu paper. Equilibrat perquè ha combinat el to reivindicatiu nacional amb l’eix social, però també perquè ha practicat l’autocrítica ?allò que la
Des de fa uns anys ?tres o quatre? condueixo un vehicle amb el CAT a la matrícula, tapant la chapa aznarista amb la E d’Espanya. Un adhesiu tapa la E de la matrícula de davant i un altre el de la matrícula de darrere. (No m’ha seduït mai la campanya del burro català, sincerament.) Els