Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Mentre un envalentonat Duran Lleida menysprea el sobiranisme, perquè se li’n fot i es queda tan ample reconeixent-ho, el seu soci de federació Artur Mas pretén reformular el catalanisme festejant els descontents d’ERC i del PSC, que n’hi ha com a tot arreu. Però Duran fuig de la casa gran que intenta construir Mas. Que ho faci Joan Ridao [bloc] és més que previsible. Però Duran… Quina mala traça. Potser el líder socialcristià s’està cobrant la revenja pel pacte de La Moncloa. Però Mas necessita més ajut que mai per part del soci de federació, ara que fins i tot a CDC hi apareix el seu Joan Carretero, anomenat Víctor Tarradellas, (Déu els cria) i després s’ajunten.
Això del sobiranisme no deu interessar ningú, segons Duran. Però, en canvi, totes les tertúlies que he pogut seguir aquest dimarts han girat a l’entorn d’això. I, el que és més important, a l’entorn de la "independència". Es parla d’independència amb una naturalitat que sobta i que convida a l’optimisme. Quan s’havia parlat de l’independentisme com a opció política viable, com a opció a considerar per part de la societat catalana? Fins ara, quan es parlava d’independentisme era per criminalitzar-lo, ridiculitzar-lo i afeblir-lo. Ara no. Es parla de sobirania i d’independència sense connotacions pejoratives. Els tertulians, lògicament, hi estan més o menys d’acord. N’hi ha que, com sempre, no hi combreguen. D’altres que surten de l’armari amb tota la normalitat del món. I, finalment, noves veus que arriben a emissores de ràdio i televisió per participar en les tertúlies descaradament com a independentistes. Sense complexes.
L’altre dia m’ho comentava una persona. "Quan jo tenia la teva edat [35 anys], això de l’independentisme era un submón, una marginalitat. Ara és el futur." I té molta raó. L’independentisme s’imposa en el (no al) catalanisme. Amb naturalitat.
Encara que sigui per cansament. Fins i tot avui el tertulià Lluís Foix [bloc] ha esdevingut (irònicament) sobiranista. Per antena i per escrit: "Cada vez soy más partidario de un referéndum sobre la autodeterminación de Cataluña. Pero no para el 2014. Mucho antes, incluso en esta misma legislatura como ha anunciado el lehendakari Ibarretxe. Que se de la palabra a los catalanes y a ver qué sale. Las acciones políticas tienen consecuencias. Lo mismo que las palabras."
Molta gent li prendria la paraula, senyor Foix.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En Foix és un senyor periodista i un periodista senyor. No com l’actual director de LV.
No sé quin plaer deus trobar en sopar amb en Juliana. Fa honor al diari pel qual escriu. A més, el seu estil és una còpia dolenta de Valle-Inclan. A mi em posa de mala llet escoltar-lo en el programa d’en Grasset.
El Juliana aquest és un espanyolista acabat, Grasset -per cert ell molt fluixet- el presenta com un català emprenyat, jo el considero un espanyolista rabiós i un maleducat, al cap i a la fi serveix a qui li paga el sou.
No us heu fixat Saül que tots els periodistescatalans que viuen a Madrid acaben abduits, per l’espanyolisme?
tan ben connectat amb la CIA i el Foreing Office, diu aquestes coses és perquè indubtablement anem bé.
I ho ha dit en español, que és com més cou i s’entèn. Ja vaig comentar-ho a l’apunt aquest.
Xe sí, Saül, com B. Franklin i T. Jefferson !
Cordialment
Si,jo també ho he sentit,la veritat és que l’aposta de Rac1 de fer un informatiu a la nit la trobo del tot encertadíssima,sobretot pels que ja estem saturats d’esports,volem informació política i no ens vé de gust posar Cat Ràdio i quedar-nos adormits.
Les paraules d’en Foix m’han sobtat bastant,més tenint en compte el fet de ser una persona tan "assenyada" i moderada en les seves afirmacions,tot un simptoma.