Cal felicitar Daniel Sirera, que, per cert, avui i encara que sigui conjunturalment, és l’únic dirigent de partit polític a Catalunya amb bloc actiu. Si hagués seguit amb l’enganxina del CAT a les matrícules (per cert, ja no se’n veuen, perquè el burro català li ha menjat molt de terreny) difícilment Mariano Rajoy l’hagués designat president del PP a Catalunya, fent servir el mateix sistema digital amb el qual el dirigent conservador espanyol va ser designat ara deu fer fa quatre anys pel seu predecessor José María Aznar. Intuïció política i oportunisme, això d’en Sirera. D’altres, com el fitxatge estrella Montserrat Nebrera, han d’escriure articles com aquest i agafar el carnet perdent la virginitat de la independència (de la qual en feia tanta gala), per sobreviure al PP postpiquetista.
(Foto recuperada d’aquest apunt.)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Posats a escollir entre en Dani, el Xavi i laMontse , prefereixo parlar de la catedràtica. La Montse rrat era qui havia de renovar la política amb la sevala xarxa i va pensar que d’aquesta manera en podria fer us, servir-se’n i vendre el seu "pozoñoso y asqueroso" discurs. Que fàcil és fer
Nebrera
plataforma digital alternativa
de govern. Pretenia oxigenar la viciada vida política, portar aire fresc. La
teòrica independència de partit i doctrina ràpidament s’ha vist eliminada. La
Nebrera va crear aquest juguet electrònic per poder arremetre contra la classe
política a la que ara pertanyerà definitivament i per fer públics els vicis de
funcionament del Parlament de Catalunya. Va dir que la classe política catalana
era com “una charca ponzoñosa y asquerosa”. Aquesta noia d’Esplugues va voler fer
us d’una creixent participació política a
servir la blogosfera, els mitjans digitals i las webs corporatives. Que fàcil
és donar-se d’alta, dissenyar i posar tres o quatre idees que quedin bé,
organitzar un sopar infumable i anunciar que, si Déu escull un humà com a el nou
messies, segur que seràs tu. Però, com ella, molts s’oblidaren de lo complicat que
és donar-li contingut, debat, col·laboració i deliberació a un espai en xarxa. Penso
que seria més positiu per aquests aprenents de líders socials que s’estalviessin
fer el ridícul i quedar en evidència. Conec altres blocs de tots els partits
als que s’els hi podria portar flors l’1 de novembre. És certament trist
comprovar, per exemple amb poliblocs, com molts d’aquells missatgers de la
modernitat i la democràcia participativa que varen muntar una bitàcola, ara el
que tenen es una pàgina estàtica, trista i amb articles pre-electorals que
parlen del que faran a partir de maig. L’estiu ha estat mortal.
Els blocs han esdevingut un mitjà de comunicació
més, portat per amateurs de la opinió, per amants de la reflexió i el contingut
comparat, que mereixen un respecte per part d’uns quants pocavergonyes que van
voler fer-nos creure el que no eren.
Ja hi estem acostumats als cops de volant dels polítics que, d’altra banda, són legítims, com també és legítim no votar-los; però cal tenir en compte que un cop de volant massa brusc pot provocar un accident.
Espero veure’t a la presentació del teu llibre a Tortosa, el 22 de setembre.
Finalment, et comunico que he afegit un enllaç a la secció d’altres blocs al meu bloc literari Tens un racó dalt del món, i et demano que m’incloguis a la secció d’escriptors.
Salutacions
Hola Saül,
Diuen que de porc i de senyor se’n és de mena, i a resultes dels Sirera, només recordar que l’avi d’aquest senyor, ja participiava en l’actualitat política dels anys 30. Crec recordar que era diputat de la CEDA, durant l’època del "bieni negre". Així doncs, una vegada més la història té les cartes marcades.