L’altre enlloc d’on vas partir. Era un record.
Era una nit de coloms marcats a la grava
del pont romà. En un carrer en què les passes
escollien el marge dret del Mèder, cap a la
carretera de Prats. Lliscaves els peus en tolls
d’aigua i essències vaporoses. Caminaves
sense avançar gaire, de dret al fons de contes
d’altres a la matinada. L’onada de nit et duia
però seguies immòbil. Vas pensar
que una melodia estranya i quasi asiàtica,
que provenia qui sap si d’aquell restaurant,
t’ennuegava, amb les cartes astrals,
el despit fumós. Recorries aquella corba de pedra
cada vegada més a prop del riu. Fumaves. Encenies
els segons però res cremava en tu. Fumaves. Tenies
una solució d’entre totes les impossibles. Tenies
boca i oïda disposats per tal d’escoltar les ones
del RADAR. Aquell altre enlloc on arribaves.
R.Mirabete, Radar (2012)