José Luis López Bulla li ha dedicat el seu particular homenatge a Vittorio Foa, que ha fet 98 anys. I ho ha fet traduint una part del llibre “Le parole della politica” (Einaudi, 2008), escrit pel vell sindicalista i polític italià i per Federica Montevecchi (…) Vittorio Foa – escriu López Bulla en el seu
Qui va ser en Miguel Núñez? un madrileny fora de sèrie del barri de Lavapiés que es va construir políticament a Catalunya. Va ser Comissari Polític d’una Unitat de l’Exèrcit de la República; cap de la guerrilla comunista a casa nostra; fundador de l’ONG ACSUR-Las Segovias. També diputat del PSUC. Ara, i després d’un còmic
Magri se quitó la vida con un suicidio asistido en una clínica suiza, según recogen hoy los medios de comunicación. Los diarios “La Repubblica” e “Il Manifesto” publican hoy en sus portadas la noticia de la decisión de Magri, de 79 años, que mientras atravesaba una grave depresión tras la muerte de su mujer tomó
És el 1917: la revolució ha començat. I els ulls de molts catalans enrogeixen fins a la fi de la guerra d’Espanya. Una passió, unes veritables muntanyes russes de sentiments contradictoris. Tot és possible quan tot és roent. Macià va anar el 1925 a Moscou i va parlar amb Zinoviev dels drets dels pobles; hi
“Es pot dir que el Partit Obrer d’Unificació Marxista-POUM va ser el més gran partit de l’esquerra marxista i antiestalinista d’abans de la II Guerra Mundial. Va assolir una implantació real –n’era determinant a la CNT de comarques de Girona, Lleida, Tarragona i Castelló” (..) Article http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
D’igual manera que altres grans partits comunistes europeus –l’italià, amb l’Unità; el francès, amb L’Humanité; el portuguès, amb Avante; l’espanyol, amb Mundo Obrero… el Partit Socialista Unificat de Catalunya -el tercer PC més important d’Europa per militants i sufragis, va fer esdevenir el seu òrgan “Treball”, creat en 1936 quan el naixement de PSU, el
Sandro Rosell. Joan Laporta? Si més no, en aquest cas, les cantonades de Barcelona i el FC Barcelona, varen ser víctimes d’un Núñez. Però en Núñez, ¿és el problema o és la solució.? Personalment, n’estic cert que és la solució. Nat fora de Catalunya, a Madrid, gran culé i millor català, va fer una tasca immensa que
75 anys fa que va néixer la criatura. Fusió gairebé única de socialistes –PSOE-, socialdemòcrates -USC, independentistes –PCP, comunistes –PCC, el part es precipità per una guerra que va fer estable la unificació. Durant la guerra, es a imposar al POUM, a la CNT, a la FAI. En el seu millor moment, va obtenir el
“Un catedràtic de la Universitat de Barcelona, Miguel Fened, deia que tenia la pistola amb la que havien matat a Federico García Lorca (…) Entrevista CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Intel·lectual d’origen burgès i aristocràtic –fou net del polític conservador i cap de govern espanyol, Antoni Maura i Montaner-, va ser membre de la resistència francesa, i milità i fou dirigent important del Partit Comunista d’Espanya tot operant sota el nom de guerra de “Federico Sánchez”. Semprún, però, tingué altres facetes ben destacades (…) Detingut
Catalunya va ser l’única nació sense estat en formar-ne part de la Internacional Comunista. Catalunya va tenir el tercer partit comunista més important d’Europa. A banda de ser un partit comunista, el PSUC va esdevenir el partit de l’antifranquisme. Un llibre en parla, a bastament, i ens mostra i analitza la seva pràctica, la seva
Miguel Núñez, se describía así mismo como: un cocodrilo viejo, “pues nací en el año veinte y tuve la suerte de vivir los años de la República, los de la Guerra Civil y también la suerte, por qué no decirlo, de vivir los años de la lucha contra la dictadura”. Sus vivencias nos hablan con
“Este trabajo que presentamos tiene su inicio en una cita del dirigente comunista, ya desaparecido, Atanasi Céspedes. Este dirigente histórico del PSUC en los años de la transición insistía en la importancia de las miles de personas que no eran reconocidas por la gente de la calle, y que habían luchado durante los años de
Per amistat, per militància, per proximitat geogràfica, física i humana, Santa Coloma de Gramenet ha estat per a mi, la meva segona ciutat. I parlar de Santa Coloma, entre altres coses, és parlar dels 12 anys d’alcaldia d’en Lluís; capellà, comunista, alcalde (…) Fill del barri barceloní de Sant Andreu de Palomar, i de família
“El sastre de Ulm…” -disponible també en castellà, és un més que necessari, imprescindible assaig sobre la història del Partit Comunista Italià, la formació comunista i democràtica més important d’Occident. Amb un 34% dels vots, en el seu millor moment, i més de 2 milions de membres. Lucio Magri, conegut intel·lectual crític, arrenca d’una demanda: