John Coltrane no va explicar ni tan sols als membres del seu quartet (Elvin Jones, McCoy Tyner i Jimmy Garrison) de què anava la peça apassionada, trista i plena de força, que aquell 18 de novembre es disposaven a enregistrar al famós estudi de gravació de Rudy Van Gelder, a New Jersey (la cinquena presa
Coneixeu la faula de la ratapinyada, l’esbarzer i la gavina, d’Isop? Si ho recordo bé, explica que una ratapinyada, un esbarzer i una gavina es van associar per comerciar. La ratapinyada aconseguí un crèdit i hi aportà diners, l’esbarzer va aportar roba i la gavina va aportar coure (que havia comprat). L’embarcació on navegaven, però,
Tothom sap que els arbres més robustos néixen on el vent bufa amb més força. “Els cirerers al desembre”, Ariel Andrés Almada La nit era ja ben negra. Tots dos eren dalt del cotxe. Calia córrer. Calia avançar. El primer que frenés, perdia. El darrer, guanyava. Tots dos cotxes avançaven tenaçment, tossudament. Els ulls fits
-Veus aquesta pedra de l’estanc? (…) Està totalment submergida, però si la parteixes pel mig, veuràs que per dintre està perfectament seca. Els cirerers al desembre, Ariel Andres Almada Finalment, el procés ha pres un camí. Del 27S ençà, vagava per un prat erm, sense rumb. I nosaltres, esclar, passant per tota la gamma d’emocions.
Entenc perfectament que hi hagi a qui no agradi el President Mas, i fins qui li tingui ràbia (que és una emoció humana natural). Però, per més raons que els alguns militants o alguns votants de les CUP puguin tenir per preferir que Mas no sigui el proper president de la Generalitat, és imperatiu recordar que Junts pel Sí
Ja hem fet, escoltat i llegit del dret i del revés les anàlisis dels resultats electorals del 27-S. Se’n troben versions ben diverses, segons lloc d’emissió, amo del mitjà, talla intel·lectual i periodística de l’autor, etc. Però, 62 + 10 fan 72, i això és inapel·lable. I no accepto el matís del % dels vots. D’entrada,
Ahir, la militància de CiU de Terrassa va votar, finalment, quina serà la posició d’aquest partit en l’investidura de l’alcalde d’aquest dissabte: l’abstenció. CiU, ja ho ha explicat el seu líder, Miquel Sàmper, en roda de premsa, no ha volgut votar ni al PSC, que fa massa anys que governa la ciutat, però tampoc a
El passat desembre, el debat de les llistes conjuntes o separades va donar peu a parlar de si hi hauria persones de la societat civil (de fora dels partits) que formessin part de la/les llista/es. Semblava que hauria de guanyar qui tingués els cromos més lluïts. No fa massa, la coalició que conformen Guanyem, ICV,
L’espectacle de la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política és un bona notícia pel nostre país en un moment en què el Gran Hermano Vip sembla que aconsegueix audiències tsunàmiques (dic tsunàmiques pel volum desmesurat de les audiències però, sobretot, per les seves conseqüències debastadores). El Pujol-Xou, patrocinat per
“Hom no té el que mereix sinó el que negocia”, es diu en política. Pot ser aquest neguit del tenir, el que distregui l’acord per l’anticipació d’eleccions? Aquesta necessitat de satisfer la militància o els seguidors més fidels? Cedir és vèncer. Aquesta és la màxima que potser han obviat els líders dels dos principals partits
Ahir la feien petar a RAC1. Era dilluns: Rahola, Sardà, Carol i López Alegre. Gresca segura. Joan Barril: quòrum. La Marató de TV3: marrameu! Naturalment, tots els presents, meravellats. Però la Rahola apuntà “està molt bé que a nosaltres que sempre ens diuen insolidaris i sempre patim campanyes en aquest sentit, demostrem una vegada i
L’escolto i m’encanta. Sippie Wallace: You can make me do what you wanna do, but you got to know how… Trobo que fa Nadal, el dixieland. El dixieland és ritme, és contratemps i és la improvisació melòdica de diversos instruments que fan un tot. És una gaspatxo musical. El Nadal és un moment complex, joiós
Els entrego el meu vot! PP, Partit amb Pilotes d’escudella de Sant Esteve. Sempre fent costat a la causa, sempre a punt per convèncer alguna ànima despistada. Que es vota –i s’aprova- enreferèndum un Estatut amb més arnes que la boina de John Lennon Give-Peace-A-Chance? Doncs, res, per si no fos prou pelleringa, ens recullen