Un homenatge personal ‘R.M.Rilke va morir de leucèmia al sanatori de Vamont (Suïssa) el 29 de desembre de 1926, avui fa vuitant anys. El retrat que R. Orlik li va fer el 1917 no el mostra precisament atractiu, però la seva poesia ha marcat de manera inesborrable la lírica universal del segle vint, fins els
No sóc una joguina… … tampoc un espantall. Ara sóc a la cuina reconvertint-me en tall a dins d’una cassola amb prunes i pinyons i em vaig rostint al caire de fogalls i fogons fins que em porten a taula just abans dels torrons. ¡Visca la xerinola, la taula de Nadal, l’escudella i carn d’olla
« Així puc anar amb tu sense cap compliment pels camins i els treballs d?aquesta primavera que és la vida i la mort eternament ». (Jordi Sarsanedas) (Dijous, 16 de novembre, vespre) Fa una estona m’han dit m?han dit que ja no hi eres. Ja era fosc i ploviscava. Encara no fa un parell de mesos t?havia vingut a
L’estiu del 2000 …… vaig trametre a l’amic i admirat poeta Ricard Creus un poema que, amb el títol de “Celebració”, constituïa la meva adhesió a l’homenatge que un grup de poetes i amics li dedicaven: Quanta vida ens ha tocat de viurei quanta mort, també, la que ens assetjaperennement, tan quieta i ben oculta
Matinal a l’Arxiu MaragallCompleixo amb el que vaig dir a l’Arxiu Maragall dijous al matí: que inauguraria el meu bloc parlant del poemari “Enllà”. Com que en Vicent Alonso va comentar que el text que portava escrit formava part dels seus dietaris, vaig pensar que el meu comentari bé podia inaugurar aquest bloc, que, de