Quadern de Terramar

Un homenatge personal

‘R.M.Rilke va morir de leucèmia al sanatori de Vamont (Suïssa) el 29 de desembre de 1926, avui fa vuitant anys. El retrat que R. Orlik li va fer el 1917 no el mostra precisament atractiu, però la seva poesia ha marcat de manera inesborrable la lírica universal del segle vint, fins els dies d’avui.

La recepció de R.M.Rilke (1875-1926) en llengua catalana la devem principalment a les traduccions d’Anna M. de Saavedra, Carles Riba, Manuel Balasch, Isidor Marí i, sobretot, a Joan Vinyoli, el poeta que l’ha traduït més extensament.

També és en la poesia de Vinyoli on la influència de Rilke en la lírica catalana es fa més palesa i més profunda a mesura que l’obra vinyoliana s’aferma i s’espandeix. Altrament, podem resseguir el rastre primicer de Rilke en la poesia catalana en l’obra breu i intensa d’Anna M. de Saavedra, que ben entrada d’anys i quan vivia completament retirada del medi literari afirmava: “La poc llum que tinc als ulls la faig servir per traduir Rilke”.

Rilke va escriure el poema “Lösch mir die Augen aus…” el juliol de 1897 per a Lou Andreas Salomé i va incloure més tard al poemari Llibre del Pelegrinatge(1901), un dels tres grans reculls que configuren el Llibre d’hores(1905). Lou dóna en compte a la seva autobiografia, al capítol referent a la seva vida amb el poeta, explicant que li hauria agradat poder-li respondre amb el mateix to.

La versió catalana és de Joan Vinyoli, publicada a Noves versions de Rilke.

Apaga aquests meus ulls: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.
‘

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!