Practiques la doctrina del sí i del no
i t’arranges eixe súmmum setmanal,
agent aquàtic d’un comerç sideral:
el mercat s’està estancant i fa olor,
avui somriuen les palmeres al bancal,
la correra pot acabar en auto-extinció,
dis-nos ara qui mereix els honors,
qui serà per fi l’aposta incondicional,
el desig es fusiona en estimes de segó,
és el disolvent del teu cor personal,
ziga-zagatiu, fariseu, abassagador,
passa la nit, passa el crepuscle de tot mal,
les xicarandes blavoses del contra-ardor:
tanques una porta i obres el finestral…
(escrit en la primavera de 2008)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…. tanques una porta i obres el finestral ….
sí, és així. M’agrada.
Sempre hi ha algú qui mereix els honors, oi ? I no cal ser algú conegut .. i tanta gent anònima, però important !
Bell poema,. theoreia !
Bon dia !