Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
Imatge: Port d’Essaouira (Mogador),
Port d’Amor ferm.
Vinc pel llamp de temps que lluu groc al bell mig de la mar, vinc a pel peix dels déus torts que rau fresc en els bricks de Port Salt, vinc a pel to dolç dels teus ulls prims a on es fon la veu del món en doll i clam, vinc a pel flux vast del Ser grat que tot ho diu amb seny i raux en el vel del que es veu, vinc per l’alt far de llum en el gir llarg del seu flirt clar, mal vent per al polp lleig que fuig erm pels clots del fons, molt de sol i mil cants de sort per al rap llest que no es mou del teu lloc i et duu el guany net de ser molt més que dos, vinc a tu com el qui mou tot el que hi ha de més viu al moll de rocs, vinc a tu en la nit dels mots purs que no m’has dit, vinc amb el gest cert i els dits lleus per a dar pau, vinc a Port Salt com tots els jorns, car sé que em vals i et venç, em fons i et tinc fe, vinc a Port Salt a fer el cim sens fi d’un bes de suc brau que creix fort amb els anys!
Lluís Llach, “Cançó de rem i vela”, lletra de Josep Maria de Segarra .
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara en aquest moment, al capvespre belles paraules ( monosíl.labs) i passejada fins el port, acompanyada d’una de les cançons que més m’agraden.
Uuuf, després de tot el dia escoltant veus emprenyades, discusions i paraules malsonants, aquest apunt ha estat un veritable balsam, Joan-Carles.
Bona nit !