Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
Se m’alegrava el cor quan ens apropàvem a Metz,
car pressentia la civilització a un tir de pedra:
¡allí els polítics corruptes dimitien ràpidament!
Tota la cara em somreia i deixava d’estar erta.
Vam veure cases alemanyes en territori francés
i també mansardes elegants d’una antigor certa ;
era un territori aquàtic on es relaciona fructíferament
el millor de dues nacions que havien fet la guerra.
Quan vaig observar el cabdalós riu Rhein,
la meua voluntat fins i tot es tornava més ferma;
podíem pensar per fi en magnífics vaixells
que penetraven el centre de l’Europa burgesa;
un curs fluvial navegable fa sentir-se més valents:
el comerç hi va ràpid, ¡ i l’aigua s’emporta la brutesa !
——————————————————-
Més info d’actualitat a Vilaweb: article de Vicent Partal titulat “Europa ens interessa” (http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3588025 )
Imatge: Place Kléber d’Estrasburg: per ací passegen molts eurodiputats camí del parlament. Observeu les teulades dels edificis: tot un catàleg que inclou la hibridesa i les solucions arquitectòniques pactistes entre el sostre amb mansardes franceses i la teulada alemanya. Estrasburg allotja, a més del parlament europeu i del tribunal europeu de drets humans, l’edifici singular de la Comissió Central per a la Navegació del riu Rhein. És una capital europea molt aquàtica, creuada per canals admirables. Té catedrals gòtiques, vida artística contemporània i a la seua universitat van estudiar personatges alemanys com Goethe. El seu centre històric està declarat Patrimoni Unesco de la Humanitat, francament disposa d’una escena urbana bellíssima. Per a visitar Estrasburg des d’Alacant, hi ha vols directes molt barats a l’EuroAirport de Mulhouse-Basel. Seria interessant que demanareu als vostres amics eurodiputats que vos conviden a les vostres associacions i entitats a passar uns dies d’excursió didàctica per allà, amb el motiu legítim de donar a conéixer les institucions europees “in situ”. Pertanyen a tots els ciutadans, o no? 😉
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El poema i la descripció d’aquestes Ciutats franceses-alemanyes son magnífics. He recordat aquells vells temps quan vaig anar a Strasbourg i Mulhouse per reinvidicar el català com a llengua i el dret de ser una nació. Van prohibir el ‘tren de les nacions’ i vaig fer el viatge en cotxe. Certament Strasbourg és una Ciiutat com ‘pactista’ com molt bé dius. Costa molt de creure que les dues nacions van estar en lluita tants i tants anys. Una visita a Strasbourg per part dels eurodiputats per associacions i grups de la societat civil seríen molt i molt convenients.
Un sonet clàssic , lliure (i no gens rizomàtic…). Una abraçada.