Aquesta aimia té els pits de cristall:
Li puc veure el cor amb un colp d’ull,
Quan riu vibra el seu preciós metall
I la meua ànima calma el seu aldarull,
Aquesta aimia no em causa cap badall,
Fins i tot quan cuinem armem trull,
Les paraules són totes un encenall,
No em costa gens dir-li que la vull,
Aquesta aimia em trau del ball,
No caldrà esperar cap espill:
Ella és el desordre i l’antull,
La forma sinuosa i el pa de mill,
Companys, he acabat el treball:
El sentiment deixa de ser un renill.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!