Resulta difícil enfocar correctament una obra que els mateixos autors afirmen que no és ni un reportatge, ni un quadern de viatge ni un estudi sociològic. “És una performance?”, es pregunten. Al nostre parer, malgrat descansar en els marges de multitud de gèneres, la veritat és que el seu llibre no excedeix formalment cap de
Nicolas Wild es va donar a conèixer amb una curiosa obra en dues parts anomenada “Kabul Disco” que, si bé va tenir acceptació, estava llastada per mancances evidents. No obstant això, “Así calló Zaratustra” eleva tant l’ambició de l’autor com la seva perícia. En aquesta ocasió, se centra en la religió originària de l’antic Imperi
Potser algú pensarà que “Perros y clarinetes” es podria haver dit “perros y flautas” però no. Al crepuscle de l’era juancarlista és més fàcil que algú empés a l’atur i l’activitat captaire siga un bon músic i una persona formada, que no el punk gandul a l’ús (amb perdó). En altres paraules, algú més proper
Reconstruir El Salvador amb rigor i compromís El tràfec de joves internacionalistes solidaris cap als diferents països d’Amèrica Llatina ha estat constant des de les primeres revolucions. No obstant, és curiós com no sembla haver influït de manera definitiva en el coneixement general que en tenim de les seves circumstàncies i història recent. I això
Amb cada nova novel·la gràfica m’agrada més Jeffrey Brown, i a casa quan arriba un llibre seu és rebut amb il·lusió. Per què serà? Potser és per com ha sabut evolucionar, en contrast amb la tendència formalista d’altres autors del seu àmbit, els quals s’han allunyat més i més d’aquell primigeni còmic independent costumista i
“Aquesta és la meua venjança, explicar-li-ho a vostè, que tothom sàpia el que van fer”. Així s’expressava una víctima de les tàctiques de terra cremada davant Charo Borreguero, mentre arreplegava el seu testimoniatge per a la Comissió de la Veritat per a El Salvador de Nacions Unides. Però aquesta novel·la gràfica no pretén exposar sense
Recentment, la figura d’Henry David Thoreau, anomenat “pare de la desobediència civil”, ha pres certa rellevància en les societats del sud d’Europa. Obligada a acatar lleis injustes, la ciutadania busca referents que apuntalen una necessària resistència a les mateixes. És en aquest context on una novel·la gràfica eminentment didàctica com aquesta que ens ocupa cobra
Aquesta curiosa novel·la gràfica recrea la llegenda segons la qual un ximpanzé vestit amb uniforme militar hauria arribat a les costes britàniques després d’un naufragi. Allà, hauria despertat la ira dels vilatans en ser pres per un veritable espia de Napoleó. L’anècdota, digna de ser aprofitada, li serveix a Lupano per desenvolupar un veritable esperpent
Prematurament mort als 46 anys, Satoshi Kon va aprendre i va treballar al costat del mestre renovador del còmic i el cinema d’animació japonès Katsuhiro Otomo. Als seus treballs va desenvolupar un estil propi i va explorar les possibilitats d’evocació dels dos mitjans d’expressió, el que li va valer el reconeixement general del públic i
De la revolució digital, dels comuns o de la cultura lliure darrerament se’n parla prou. L’extensió d’internet ha suposat un sotrac pel model dominant de producció cultural, i com en tota crisi, els que formen part “d’allò que està morint” ho veuen com una amenaça, mentre que aquells que pertanyen a “allò que no acaba
Fins i tot amb tots els condicionants que la separen de l’inconfusible estil del mestre Jiro Taniguchi, aquesta és una novel·la gràfica digna de ser llegida. No obstant això, per jutjar-la correctament hem de tenir en compte que es tracta d’una obra primerenca, d’encàrrec i emmarcada dins dels paràmetres del gènere negre. A més, el
“Què és això, una altra paròdia d’Star Wars?”, direu. Doncs sí i no. D’una banda, sí, és això mateix i en un sentit fins i tot molt estricte. És a dir, com més coneixement tingueu de les pel·lícules, dels seus diàlegs, les seves escenes i els personatges que n’apareixen, més riureu. I quan dic riure
Si algú vol saber què va ser això del “comix”, aquella mena de revolta àcrata que semblava voler dinamitar els principis ingenus del còmic per adults, llavors ho té fàcil: només li cal llegir aquest “Atajos”. És clar que hi ha molts referents, a casa nostra i a nivell internacional (per no dir directament americà)
L’autora sueca Joanna Hellgren presenta aquí una obra de maduresa en la qual s’endinsa en un dels temes recurrents en la literatura, el cinema i per suposat també la novel·la gràfica: la família. No obstant això, “Frances” no és el retrat de cap família model, sinó més aviat el de tot allò que s’allunya d’ella
A aquestes alçades hauria de ser sobrer recomanar una obra de Chester Brown, però com que no hi ha ningú infal·lible, no ho serà comentar aquest “El hombrecito”. A més, podem suposar que moltes lectores albergaran una certa suspicàcia davant la mena de llibres que recullen obres primerenques, donat que en general solen ser més