Paràbola del vici.
27 de maig de 2005
0 comentaris
Potser fa massa anys, però la memòria ens ajuda a distreure’ns dels horrors quotidians. Érem joves i inexperts, érem volubles, sarcàstics, decidits davant la incongruència. Futurs poetes, futurs habitants del no-res, reunits per un mateix anhel, com si no hi hagués cap opció al darrere d’aquella ansietat (mirall) buida, encara espantosament buida. I al cor