Un nou poemari de Roger Costa-Pau.
Mentre alguns s’esforcen a convertir la vida quotidiana en objecte poètic, d’altres veuen el gènere com una manera d’abastar els límits del llenguatge quan el desig és anar més enllà o, si més no, tocar algun cel possible on l’ètica i l’estètica es donen temporalment la mà. Investigar aquests límits pot dur l’escriptor a plantejaments