Amb el triomf conegut avui del candidat dels Germans Musulmans a les eleccions presidencials egípcies l’islamisme assoleix l’hegemonia política tot completant la majoria absoluta que ja havien obtingut a les legislatives de començaments d’any. La dominació cultural i religiosa de l’islamisme front a la minories copta i la intel·lectualitat laica ja fa molt de
Tariq Ramadan, l’intel·lectual islamista de moda entre l’esquerra europea, va fer una significativa intervenció contra el govern francès a la trobada d’aqueix cap de setmana organitzada per l’Union des Organisations Islamiques de France (UOIF). La trobada anual de l’UOIF venia enguany precedida per l’assassinat, ara fa un mes, de quatre jueus a una escola de
Antoine Courban, metge i professor d’història de la filosofia a la Université de Saint Joseph, a Beirut, va publicar aqueix article el proppassat 5 al diari libanès L’Orient-Le Jour. L’autor és un dels intel·lectuals de més prestigi entre la comunitat cristiana i conegut defensor de la democràcia front als totalitarismes diversos que l’amenacen, a Orient
Avui l’exèrcit egipci ha iniciat una operació de llarg abast per recuperar el control estatal sobre la península egípcia del Sinaí, desmilitaritzada des dels acords de pau entre Egipte i Israel. Arran de la caiguda del règim de Mubàrak aqueix territori és a mans del seus pobladors, els beduïns, sovint en conflicte amb les autoritats del Caire.
El filòsof i politòleg francès Pascal Bruckner (París, 1948) va publicar el 23 de novembre del 2010, aqueix article al diari Liberation on analitza la gestació de la noció d’islamofòbia. Bruckner escriu a la revista de pensament polític “Le meilleur des mondes”, (on també col.laboren Bernard-Henri Levy i Pierre-Andre Taguieff, entre d’altres) orientada a la revalorització de
Els assassinats de Tolosa i Montalbà a mans d’un gihadista gairebé adolescent, nascut a França, un delinqüent marginal sense estudis ni treball, mancat de cap sentiment religiós són un exponent de la franja de població de la qual es nodreix el gihadisme emergent a l’occident europeu, també a Catalunya. Mohamed Merah tenia un perfil
A l’edició d’avui de Le Monde apareix aqueix article d’Abdennour Bidar , professor de filosofia especialitzat en l’evolució de l’islam contemporani, tot reflexionant sobre la resposta que ha de donar la comunitat musulmana al gihadisme després dels atemptats de Tolosa i Montalbà. Depuis que le tueur de Toulouse et Montauban a été identifié comme “salafiste djihadiste”,
Aqueix article del jurista i sociòleg libanès Hayam Mallat, aparegut el proppassat dilluns al diari de Beirut L’Orient-Le Jour, explica detingudament el procés de formació dels dos estats, Síria i Líban, i permet comprendre els orígens dels conflictes que els afecten a l’actualitat. “La question du Proche-Orient a commencé à interpeller les politiques et les
Avui fa vint-i-dos anys l’escriptor libanès Amin Maalouf va ser entrevistat per La Vanguardia. Les seves respostes, resumides en el titular, són encara de plena actualitat. Una de les qüestions centrals en les seves reflexions és la dificultat de la civilització àrab, i per extensió musulmana, a l’hora d’adaptar-se a la modernitat. L’admiració, l’enveja i el
David Bajona, analista del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, ha estat entrevistat al diari Avui per analitzar les eventuals repercussions de la mort de Bin Laden al nostre país: “David Bajona és un dels pocs analistes catalans expert en terrorisme que parla obertament de la presència de grups islamistes radicals a Catalunya. A partir de la
Amb poques setmanes de diferència dos personatges de molt diferent nivell s’han autodefinit com a adeptes de l’islamisme místic. El primer, Tariq Ramadan, (Ginebra, 1962) és de nacionalitat Suïssa i d’origen egipci, ho declarava a una entrevista a La Vanguardia el proppassat 24 de febrer. El segon, Abdennur Prado, (Barcelona, 1976) un català convers a l’islam s’expressa a través
El proppassat 9 de març hi va haver tretze morts, entre musulmans i coptes, en uns enfrontaments interconfessionals a Egipte. No són pas els primers des de l’esclat de la revolta anti-Mubàrak: fins ara els assassinats de cristians havien estat silenciats per la premsa occidental, i catalana en particular, obsedida en oferir una imatge edulcorada de
Ahir hi va haver una manifestació massiva i pacífica a Beirut en favor de la democràcia i contra el protectorat de fet imposat per Síria i Iran (amb la complicitat de Turquia) a través de l’amenaça permanent que suposa el poder armamentístic d’Hizbul·là (molt superior al de l’exèrcit estatal). Els mitjans catalans han menystingut aquest demostració democràtica convocada per l’Aliança del
La revolta del poble contra la dictadura de Muammar el Gaddafi és la més cruenta de les esdevingudes fins ara i la més transcedent en termes polítics i econòmics, no solament pel poble libi. Segurament la tirania del clan Gaddafi caurà en els propers dies enmig d’una violència generalitzada, sense un lideratge opositor conegut
Avui ha renunciat Hosni Mubàrak com a president d’Egipte després de tres dècades de mandat autoritari com a continuador del règim instaurat per Anwar el Sadat. Les revoltes populars que sacsegen el món àrab ja han provocat la caiguda de dos presidents, el de Tunísia i avui el d’Egipte. En ambdós casos, les democràcies