Avui ha renunciat Hosni Mubàrak com a president d’Egipte després de tres dècades de mandat autoritari com a continuador del règim instaurat per Anwar el Sadat.
Les
revoltes populars que sacsegen el món àrab ja han provocat la caiguda de dos presidents, el de Tunísia i avui el d’Egipte. En ambdós casos, les democràcies occidentals no han tingut cap paper actiu en aquests processos -més aviat el contrari-, i la seva impotència és tota una mostra de pèrdua d’autoritat moral i influència geoestratègica.
Hores d’ara Egipte, sense mecanismes institucionals per expressar la sobirania popular, pot evolucionar cap a un
règim totalitari seguint el procediment d’accés al poder dels ayatollahs iranians el 1979 o pot consumar l’eclosió d’un sistema democràtic com el que pretenien els manifestants que el juny del 2009
es van revoltar contra el frau electoral a l’Iran.
Post Scriptum, 31 de març del 2012.
Una mostra de cap a on evoluciona l’Egipte post-Mubarak es la resolució del Parlament demanant la revisió de tots els acords amb Israel adoptat aqueix mateix mes de marc i que es resumeix en
aqueix flash publicar pel digital israelia Aurora Digital.
Post Scriptum, 3 d’abril del 2012.
Els representants dels partits laics, coptes i de la institucio sunnita Al-Azhar han abandonat la comissió redactora de la nova constitució egípcia en desacord amb l’actitud excloent adoptada pels partits islamistes majoritaris. La representant copta, Mona Makram-Ebeid, ho explica a L’Orient-Le Jour de Beirut.
Bona tarda,
Com bé dieu, Egipte “pot evolucionar cap a un règim totalitari”, la seva procedència, però, és també la d’un altre règim totalitari, no cal obviar-ho.
Potser, un dels únics punts a favor del règim totalitari d’en Mubàrak, ha estat el del suport al procés pacificador del conflicte palestí. Que, no està prou malament, tal com poden anar les coses d’ara en endavant.
Salutacions i mercès pell vostre ajut al procés descolonitzador
català.
No sóc gaire optimista quant al canvi de règim a Egipte.
Mancats de més dades, podem suposar que la revolta ha estat realment espontània. Això pot tenir una lectura positiva i una de negativa; la negativa és que, després de tants dies, no ha aparegut el protagonisme de cap organització, ni tan sols la dels Germans Musulmans.
Sembla clar, en canvi, que l’exèrcit li ha fallat a Mubàrak. El fet de mostrar-se neutral ja des de bon començament i esdevenir dipositaris del poder en virtut del darrer acte de govern del dictador fa pensar més en un cop d’estat militar al ralentí que en cap altra cosa.
Només en les properes setmanes podrem veure si el canvi va de debò o s’evoluciona cap a una situació a l’argelina.