Avui, dilluns quatre de setembre, s’engega la campanya sobiranista que sota el lema "Jo també vull un estat propi" reivindicarà durant tota la setmana un estat pels Països Catalans des dels blocs cibernautes, però també des d’altres mitjans. Va néixer per iniciativa del blocaire Xavier Mir i, que jo en tingui constància, compta prop de cent adhesions entre blocaires i espais web,
En un moment en què són evidents (de fet, com sempre) les preferències empresarials -Easyjet, Ibèria…- i les governamentals -infraestrucutures…- de Madrid per davant de Barcelona, el PSC sembla ser que s’apunta al carro i posa un dels seus dirigents rellevants al capdavant d’un ministeri espanyol (ja veurem com se’n surt el Clos!). Amb una
Doncs si no m’equivoco fa pocs minuts que el nou estatut ja està en dansa. Ara ja podem començar a desenvolupar-lo (em sembla que en diuen així… o potser desplegar-lo?). Comencerem a veure’n també les deficiències que ningú podrà amagar o, mmmmm, no! ai las! crec que això no serà fins després de les eleccions
L’onzena edició del festival més multitudinari dels Països Catalans va tancar les portes ahir al matí amb un nou èxit d’assistència. Tal i com informava l’Infoacampada (diari publicat diarament els dies de l’esdeveniment), 38.000 joves van passar pel recinte de Sant Celoni durant els tres dies que va durar la programació musical, cultural i política. Tres dies
només uns dies ens separen de l’inici de l’Acampada Jove, el festival estiuenc referent pel jovent dels Països Catalans. Les JERC i tota la gent qe any rere any hi assisteix, hem aconseguit fer de l’acampada més que una cita anual normal. La programació musical, política, cultural… els valors d’independència, socialisme, natura, llibertat… fan que el jovent durant els quatre dies que
Doncs coneguts ja els resultats del referèndum, només queda dir que el resultat del NO queda per sota del que els de l’esquerra independentista hauríem desitjat. Però el resultat del SÍ no és per tirar-hi coets. Només cal fixar-nos amb l’elevada abstenció, o el què és el mateix, i s’entén millor, la molt baixa participació, per veure que tot plegat ha interessat un
Aquests dies ho anem veient. Ningú anirà a votar amb un somriure a la cara. I si hi va, és un somriure fals. Un somriure que ningú creurà. Els independentistes republicans anirem a votar enfadats. Els socialistes aniran a votar amb cara de circumstàncies. Els convergents aniran a votar avergonyits. Els ecosocialistes aniran a votar amb cara
Un entusiasta Francesc Homs anunciava un bon dia que el nou finançament era com la gallina dels ous d’or. Mesos després, la gallina ja no pot fer els ous d’or, ni de plata. És més, la gallina continua a Madrid, neta com una patena i rejovenida. La gallina madrilenya no envelleix, i mentre alguns catalans
No he signat mai cap hipoteca. Suposo que la meva condició de jove (molt jove!) i gràcies a l’ajuda inestimable dels meus pares no he hagut de fer mai cap hipoteca. No descarto fer-ne properament alguna, però de cap manera aquesta hipoteca serà la de l’estatut. La gent, en general, prefereix anar tirant sense hipotecar-se…
Avui anirem a Terrassa. A l’Estadi Olímpic. Sí, una altra vegada un partit de costellada. Jo aniré a veure el partit (juguem contra Costa Rica), però no perquè en tingui moltes ganes. Estic cansat d’anar a partits que no serveixen per res. I avui, amb una selecció que sí que és mundialista (i ens intenten
Amb la presentació de la campanya que farà ERC contra l’estatut de Catalunya, ja està tota la maquinària en marxa per afrontar el 18 de febrer amb perspectives d’èxit. Vist el ridícul lema que els socialistes fan servir aquesta precampanya (i que al meu entendre certifica que no tenen arguments per defensar clarament el Sí),
Ja és públic. Els consellers d’ERC al govern han estat cessats. Aquí s’acaba una història que va començar amb el Pacte del Tinell i que ha anat avançant amb algunes tempestes, però també amb obres de govern. El tripartit, que potser no posa punt i final, sinó punt i apart (s’han de veure les eleccions
Cada cop més aprop tenim una nova edició de l’esdeveniment musical, cultural i polític juvenil més important i multitudinari dels Països Catalans. L’Acampada Jove torna a ser de camí. I la primera parada la tenim a Tona, on el dia 3 de juny es presentarà a través d’un concert molt atractiu, que combinarà diferents grups d’àmbits
convido a llegir l’article que el company Josep Culí ha publicat a Opinió Nacional (aquí). Josep Culí és portaveu de la secció local de les JERC-Vall del Ges (alguns membres a la foto) i és secretari de formació de les JERC-Osona-Ripollès-Lluçanès.
Doncs avui ja s’ha reunit l’executiva nacional d’ERC i ha remodelat el sentit de la proposta de resolució que va adoptar la setmana passada. La que tenim sobre la taula (clica aquí per veure-la) actualment i que demà ha de ser sotmesa a votació pel Consell Nacional, aposta clarament pel NO al nou estatut, reconeixent també qualsevol