Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Doncs si no m’equivoco fa pocs minuts que el nou estatut ja està en dansa. Ara ja podem començar a desenvolupar-lo (em sembla que en diuen així… o potser desplegar-lo?). Comencerem a veure’n també les deficiències que ningú podrà amagar o, mmmmm, no! ai las! crec que això no serà fins després de les eleccions del Parlament de Catalunya, o les municipals…
El què si que sé és que la història donarà la raó a aquells qui ja vàren anunciar que aquest estatut no va enlloc (ja ho veurem com d’aquí a dos dies ens en queixarem d’aquest text, i molt!). Però és el què hi ha, i la ciutadania va "decidir-ho així".
El Maragall (cadàver) celebrant aquesta entrada en vigor. Ho farà també el Mas? ho desconec… Jo sí, i tant! Celebraré que a partir d’ara començarem a veure encara més que amb aquest estatut i amb la subordinació que suposa cap a Espanya no anem enlloc (Mireu El Prat aquests últims dies…). Som una nació i volem un estat propi per ser el que ens mereixem. No una regió més d’un estat centralista.
Amunt i crits!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
pero despres dels resultats del referendum no ho tinc tan clar.
Jo també he arribat a pensar que no pagava la pena defensar un país de botiflers, covards i renegats. Però per un costat la majoria d’aborregats segueix el corrent dictat, així que el prioritar és canviar el corrent. I per altre costat…no crec que estiguem tan nukejats…personalment mai havia tingut tan clar com fins ara com n’és d’urgent la construcció nacional i lluitar per la independència amb coratge d’una puta vegada. No sé si tenen tan clar defensar el contrari els que van votar que sí, oi que no? Doncs el corrent el marca qui l’empeny.
Bru de Sala (No confondre amb Sala-Martín, el de les americanes) va escriure que el nou cicle política, el del sobiranisme començaria 5 anys després de l’entrada en vigor de l’Estatu, quan les mancances serien evidents.
No sé si stindrà raó, però les mancances, evidents o no, es patirem… bé, ja les patim.
Salut i bones vacances (qui en faci)