Isaac Peraire Soler

Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...

17 de juliol de 2006
6 comentaris

L’onzena edició ja és història…

L’onzena edició del festival més multitudinari dels Països Catalans va tancar les portes ahir al matí amb un nou èxit d’assistència. Tal i com informava l’Infoacampada (diari publicat diarament els dies de l’esdeveniment), 38.000 joves van passar pel recinte de Sant Celoni durant els tres dies que va durar la programació musical, cultural i política. Tres dies que van fer que tot plegat fos molt més que una acampada -i així també ho deia l’Infoacampada-. 

La pluja que va caure durant les tardes de divendres i dissabte no va impedir que tot plegat anés sobre rodes. Només alguns actes programats per fer a l’espai llibertat (població de Sant Celoni) van haver-se d’anul·lar, però no va afectar la programació a l’escenari independència (principal) i a l’espai cultura, on es va fer finalment l’acte polític central amb representats d’organitzacions independentistes d’altres territoris, amb l’exconseller Huguet i el Portaveu Nacional de les JERC Pere Aragonès.

Tres dies d’activitats de tot tipus que han consolidat encara més l’Acampada i l’espai de Sant Celoni com a gran àmbit per celebrar-la. Tres dies de festa i activitats pels acampats i visitants, i tres dies de treball per a l’organització que vetllava perquè tot plegat fós l’èxit que ha acabat essent.

Les JERC fem una gran aposta per aquest macrofestival com a forma de transmetre i difondre valors d’esquerres i independentistes. Una aposta que permet ser mostra d’emancipació pels joves que hi assisteixen. Molts d’ells és una de les primeres vegades que marxen de casa i s’han d’espavilar. Així és com pretenem que visqui el jovent, havent-se i podent-se espavilar.

Les JERC d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès hem aportat, com sempre, un important nombre de militància per dur a terme tasques d’organització. Tasques que a voltes són carregoses, però que en la gran majoria dels casos són acompanyades de grans dosis de festa i bon ambient. Per tant, treballant ens ho passem bé.

De tot plegat, ens en queden ganes per tornar a preparar l’Acampada i fer que la dotzena edició sigui tant èxit o més que l’onzena.

  1. Estar tres dies en una tenda de campanya a St. Celoni no és emanciopar-se. De la mateixa manera que plantar una estelada enmig d’una rotonda no és alliberar els Països Catalans.

    Cal mentir tant? No hi ha cap projecte vàlid darrera de l’Acampada, no hi ha cap mena de discurs polític prou sòlid per fer-se creure per ella sola.

    D’acord, és festa, és fer amistats amb gent d’arreu, però no digueu que és emancipar-se, no digueu que prediqueu el socialisme. I si és això… que ens agafin confessats!

    Arnau Mundet

  2. discrepo una mica amb el 4t paràgraf d’aquest article… no n’hi ha per tant, u trobo un pel exagerat al igual que la inflada xifra de 38.000 persones d’assistència!
    una cerverina

  3. felicitats per l’acampada, però i la Diada del Pi de les Tres Branques? Pq no hi havia cap autobus que anés de l’acampada al Pi? Tanta conya amb el rebrot, per les dates i després no porteu ni autobusos.

    indignat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!