Ahir vaig assistir a l’assemblea territorial que la militància d’ERC vàrem fer a la Catalunya Central, a Manresa. Érem molts, déu ni do. Això, d’entrada, evidencia que el tema de l’Estatut, almenys a la militància no passa per alt. Altra cosa és la resta de la societat, que aquesta si que crec que a la
Divendres al matí, la Direcció Nacional de les JERC, mitjançant el portaveu de l’organització Pere Aragonès, expressàvem públicament la nostra aposta pel vot negatiu al referèndum de l’Estatut. Els membres d’aquesta direcció, ja havíem emès un comunicat dos dies abans en que es demanava a ERC que no descartés aquest vot, cosa que el dijous,
SOM UNA NACIÓ, ningú podia dubtar-ne i després del què va passar ahir a Barcelona, encara n’hi ha menys… Pell de gallina. Això és el què vaig notar durant gairebé tota la manifestació. Ahir el poble català, arribat d’arreu, va mostrar la seva fermesa i la seva condició tal i com ha sabut fer en
Article publicat a "La Veu d’Esquerra", butlletí d’informació de la federació d’ERC-Osona L’acció política correcta, i l’acció políticament correcta no són el mateix. Resulta que als Països Catalans, històricament, des d’alguns sectors s’intenta que l’acció política que ha de treballar per l’avançament en l’alliberament nacional del país ha de ser políticament correcta. Prohibides les activitats
Ahir es van celebrar assemblees d’ERC a tot el territori per debatre la posició del partit Jo vaig assistir a la que se celebrà a l’aula magna de la Universitat de Vic, en una assemblea moderada pel president d’ERC-Osona, i encapçalada pel diputat Freixanet i el conseller Carretero. Sens dubte, però, els protagonistes vàrem ser els