Escric emocionat. En calent. El partit s’ha acabat ja fa estona. Hem pitat pels carrers de Prats. Hem saltat als quatre cantons entonant càntics eufòrics. Hem viscut tensos un partit de desenllaç increïble. Ja era hora que ens toqués a nosaltres viure quelcom semblant. El país ha viscut un terratrèmol fantàstic quan la pilota ha
La celebracions dels gols de Puyol i Piqué. Els gols magistrals d’Henry. Les intervencions inimitables de Xavi. El petit gran Messi. El treballador Eto’o (va faltar encara el seu gol!). El patiment d’Abidal (al principi Roben se li va escapar cada cop). La fugida dels aficionats madridistes del seu estadi. Les declaracions emocionants i emocionades de Guardiola.
Dijous passat el Carod es convertia en protagonista d’una conferència que havia convocat el Puigcercós. En el rerefons, moltes moltes coses. Una de les coses més vistoses, però que encara no s’ha materialitzat, és el canvi no traumàtic de candidat d’un partit a les eleccions. L’altra, la “pau interna” d’ERC que simbolitzava el gran gest de Carod.
Cada cop que veig més imatges, em ve més ràbia, més mala llet. També, la veritat, estic més frustrat. Què representa el què va passar ahir? Ahir els Mossos es van passar (com altres vegades, i ja van massa cops). Sóc dels que penso (i els que em coneixeu ho sabeu de sobres) que les batusses em
Avui és el dia Internacional de les Dones. Arreu del país s’han fet durant el cap de setmana actes i accions de tot tipus. És un dia d’aquells que sents dir “millor que no s’hagués de celebrar”, o referint-se als actes del seu entorn coses a l’estil “encara fomenten més la desigualtat”. I doncs jo
Aquest vespre a les 10 del vespre s’emet a El 9 TV la tertúlia-debat “La política i els joves“. Els participants som els que es veuen (o s’intueixen, ja que sortim una mica mogudets) a la foto. D’esquerra a dreta: jo mateix (JERC), la Marta Pascal (JNC), el Josep Comajoan (presentador), el Josep Paré (JSC)
Molta tinta i lletres han omplert pàgines escrites i virtuals sobre les eleccions viscudes a Galícia i País Basc el diumenge passat. Totalment descol·locat i gens esperançat és com em sentia jo abans de les eleccions (tan per una comunitat com per l’altra). Però… més me’n sento ara. Descol·locat i emprenyat, si es pot dir
No em fa cap il·lusió que Madrid aculli caps Jocs Olímpics. És una qüestió sentimental, però també política. Els motius poden ser fàcilment desgranats, però són sobradament coneguts. Només cal repassar l’actitud que Espanya té vers l’esport català com per entendre que no em poden entusiasmar uns Jocs Olímpics a Madrid. Ara bé, em sembla perfecte i
El President del (per ara) país més influent del món, ha pres possessió aquesta tarda (hora d’aquí). Més de quatre milions de persones in situ, no tinc en aquests moments coneixement del número d’audiència a nivell mundial (seran xifres astronòmiques, segur!), jo ho he més o menys seguit a través del 3/24. Impressionant. La veritat
Oh! Aquests dies vivim com a espectadors del què podríem anomenar-ne (per exagerar-ho una mica) escàndols polítics. Joan Saura, d’ICV, és qüestionat per la seva participació a la manifestació pro-palestina (o anti-israeliana) i per tot el tema de la velocitat a l’àrea metropolitana. Montserrat Nebrera, del PP, té pollastre per unes declaracions que va fer sobre la ministra de Foment
No vaig anar a l’acte que Esquerra feia ahir al Palau de la Música Catalana (no puc anar a tot arreu), però de seguida que vaig arribar a casa, vaig buscar-ne informació, declaracions, aportacions… bàsicament em vaig informar de com havia anat. I destaco no continguts, sinó la posada en escena: el lema i la foto final. Primer,
De tot plegat em quedo amb la capacitat d’il·lusionar. Ja ho dèia abans d’ahir. Com més t’il·lusiones, però, més a prop estàs de desil·lusionar-te. Sóc de mena positiu i optimista, però jo no ho acabo de veure clar. És que EUA és un país molt…país, orgullós, potent. Serà capaç Obama de mantenir aquesta il·lusió que
Gairebé tothom sap que d’aquí 24 hores hi ha eleccions presidencials (a més d’elegir algunes coses més) als Estats Units d’Amèrica. Algú un dia va dir que el President dels EUA potser l’hauríem de votar els habitants de tots els països del món; lema que fructifica sempre que des d’allà es prenen decisions que afecten
Entorn els conceptes que titulen aquest post va anar enfocada la TROBADA NACIONAL DE POLÍTIQUES DE JOVENTUT que es va celebrar a la Seu d’Urgell la setmana passada. Tècnics de joventut i regidors de la mateixa temàtica estàvem convocats a participar-hi, i la crida no va fallar. Més de 500 vam prendre-hi part. Primer em
Altero l’ordre de temes que volia exposar aquesta setmana per una cosa d’extrema actualitat i que acabo de sentir a les notícies de TV3. Com potser ja sabeu, es va fer públic que el President del Parlament va fer posar uns accessoris al seu cotxàs, per poder treballar més bé. Al cotxe hi passa moltes