Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Escric emocionat. En calent. El partit s’ha acabat ja fa estona. Hem pitat pels carrers de Prats. Hem saltat als quatre cantons entonant càntics eufòrics. Hem viscut tensos un partit de desenllaç increïble. Ja era hora que ens toqués a nosaltres viure quelcom semblant. El país ha viscut un terratrèmol fantàstic quan la pilota ha entrat a la porteria del porter del casc negre. Just abans, no ens podíem imaginar què viuríem després. Cares llargues a l’afició que hi havia al camp i els que ens ho miravem als bars. Ho vèiem lluny. Una defensa de circumstàncies, ni un xut a porteria, un Messi-Eto’o que gairebé no es vèien. Una expulsió més que dubtosa. Juguem amb deu. Unes mans de Piqué que certament ho eren.
Ara, el facebook es colapsa d’actualitzacions emocionades referents al Barça. A TV3 un programa especial recorda què era Guardiola fa un any (jugant un partit al camp del Manlleu) i on és ara (apunt de disputar la final de la Copa del Rei, apunt de guanyar la Lliga i apunt de jugar la final de la Copa d’Europa). Es diu ràpid. Es digereix a poc a poc.
No hi ha pressa. Gaudim-ho!!!!!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No tinc paraules… no tinc adjectius… no tinc cap mena d’expressió per definir-te tot el que he sentit avui entre les 22:30 i 22:40 del vespre.
Essent el minut 93… ja m’aixecava de la cadira del bar per anar cap a casa, desilusionat, empipat per l’arbitratge, per la sort del chelsea, per donar donar i donar i no rebre res a canvi.
Ha arribat el moment màgic, minut 94… Iniesta l’enganxa des de fora l’area i cap a l’esquadra. Noto que l’emoció m’invaeix… i no em reprimeixo… m’abraço amb tota la gent del bar. Quina emoció, quin moment, quin Iniesta!
Minut 96.. m’eixugo les llàgrimes que em queden els ulls. M’assec i em relaxo a la cadira… És real el que he viscut?
Són casi les 12 de la nit i encara no ho paeixo… no pot ser, som a Roma, s’ha fet justicia!
Gran Iniesta, Gran Valdés… Gran Guardiola!
Gràcies Barça, per tornar-nos a fer somiar!
Orgullós d’un equip que ha nascut per ser el millor del món!
No tothom ha pogut tenir la sort d’anar el bar i veure el barça, amb l’espaktakular gol d’Iniesta.,, es el que te tenir examns i posari kolzes (esperu k es veigui reflektit),, pro bno,,sort n’hi ha del facebook k la gent et va informant!..Visca Iniesta, visca el Barça,, i Visca Catalunya Isaac!..;)
Bona cronica, regidor! No se per que pero no em deixa accentuar