des del marge

el paisatge i altres accidents

11 de novembre de 2016
0 comentaris

UNA CASA ENLLÀ de la RIBERA

 

 

TE I TARONGES

            Els diumenges són el millor. El millor de la vida, de veritat: Són l’hòstia. A mi m’agradaria que el dimecres ja fos diumenge per poder anar a la ribera amb el Sam i fer volar palets plans damunt l’aigua.  Però no. Estem aquí traginant el carbó amb els camions. D’aquí cap allà. El Sam diu que ja li està bé, sobretot des que ens han posat la cinta transportadora i ja no hem de palejar com cabrons. El diumenge ens dutxem, les orelles, sobretot les orelles,  i pixem negre, i ens fiquem colònia, i baixem, ben pentinats, cap a la ribera. Ella hi té una casa. Què passaria, ara jo em pregunto, què passaria si un diumenge la Susanna no hi fos? De fet és una rulot, una rulot groga. I quina importància té, tío, és com una casa autèntica. I si els dimecres fossin diumenge, hi seria ella el dimecres? La Susanna és genial. Sobretot en bermudes, amb serrells sobre els genolls tan prims. Quina sort que té, que serveix pels estudis. Jo i  el Sam, cap a la mina. Ja ens ho va dir el podrit del mestre quan vam deixar l’escola: Au, carallots, que sigueu valents i bones persones. Però ella sí que té intel·ligència,  intel·ligència i uns genolls punxeguts com branques de pollancre. Quan travessem el riu per la passera de fusta, mola més amb bermudes que amb el vestit de flors. I quan ens llegeix llibres també m’agrada perquè no es fica nerviosa ni res. Quines paraules que diu, quina veu que té. És una artista. Però jo li dic al Sam: ei tío, que ho fa per fer-se la interessant, per dir-nos que ella està més enllà. I ens dóna te i taronges a la rulot. I tu creus, tío, que també ens dóna taronges per quedar-se amb nosaltres? I quan la tia mira l’aigua, el riu baixa diferent. De veritat, tota la ribera és diferent, com si fos molt neta. I també  m’agrada el seu  vestit amb una rosa a cada mamella. Què hi veu al fons de l’aigua, poesies? El riu s’escapa diferent el diumenge, i la bíblia explica coses el diumenge. Coses antigues, lluents com pedres d’or que volen. Coses de Jesús que era un tío collonut.  Jo i el Sam no tenim coco pels estudis, però som valents, portem un camió,  tío. Un camió de dotze rodes ple de carbó i pells de taronja. Una muntanya negra damunt nostre. La Susanna mira riera amunt i no sé què hi veu. Jo l’estimo, de veritat, tio, l’estimo. Però ella sempre mira riera amunt.

 

Text inspirat en la cançó Susana  de Leonard Cohen

Imatge:  paisatge de Corró d’Avall   ©ddm


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.