des del marge

el paisatge i altres accidents

20 de gener de 2017
0 comentaris

L’ECO de LLULL

 

 

Quan fa trenta anys va aparèixer El nom de la rosa  vaig llegir una crítica, no recordo de qui, on s’exposava que la història de Guillem de Baskerville no era creïble sense la menció de la influència de Ramon Llull en aquell monestir i aquells ambients, donat la influència intel·lectual que havia tingut el filòsof mallorquí a tota Europa. Jo tampoc no recordava haver llegit cap referència a Llull però això em podia haver passat per alt. Vaig pensar que si era cert i Umberto Eco no ho reflectia, el fet feia desconfiar una mica del rigor de l’autor. Però ho vaig deixar estar perquè no eren coses del meu nivell de coneixements.

Fa pocs dies vaig veure a la téle un tros de la pel·lícula i precisament el detall de les il·lustracions fetes per un d’aquells monjos bibliotecaris, que és assassinat,  on es representa un burro predicant a uns bisbes i el papa caracteritzat com una guineu. Sean Connery ho remarca mostrant-ho al jove Adso.  Potser és aquesta la referència indirecta a Ramon Llull i al llibre de les bèsties que el crític d’història no va saber captar.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.