Un poema triat a l’atzar d’un llibre retornat a la biblioteca:
INSTANT
Hi ha instants, breus i càlids,
en què una lucidesa transparent
com el vidre de l’aire,
et clivella la pell i les cèl·lules
amb carícies de música,
aigua tèbia i sagnant.
Pensaments com cristalls, aleshores,
reflecteixen la història o l’oblit dels objectes,
et sents viu fins les ungles
i un trencament harmònic
somou d’onades i tempesta l’oceà de les venes;
reps la crida companya d’estimades andròmines.
Cingles de sensacions envaeixen el cos.
Te’n vas. Lluny enllà de tu mateix.
Embolcallat de boires,
talment estranya nau,
travesses espais lliures,
territoris del gaudi.
Instant. Música. Abaixes.
Et veus abocat sobre els signes
darrere teu mateix, espectador
d’una ànsia enamorada:
el gest, àvid i nu, de l’escriptura:
el misteriós jardí de les paraules.
PIERA, Josep. Brutícia. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1981
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!