Avui, dugues iniciatives relacionades amb la causa nacional catalana s’anuncien al cel del nostre país. La primera, publicada pel diari nord-català L’Independant explica com un skywriter anomenat Walter Dintinger ha dibuixat efímerament amb la seva avioneta sobre les platges del Rosselló la paraula “català”. Una mostra més de la creixent autoestima identitària (pre-política, potser encara) dels catalans forçosament incorporats a França fa més de tres segles. Desconec qui és l’autor i qui li dóna suport, però és un gest significatiu de com les reivindicacions catalanes s’enlairen en aqueixa part del nostre país.
També, avui, el diari català políticament correcte Ara anuncia que Òmnium Cultural se’n fa càrrec d’una avioneta que sobrevolarà la costa del Principat durant el cap de setmana d’agost amb una pancarta enganxada a la cua reclamant “democràcia”, per a qui ? Quan ? Se suposa que per al poble català, però no ho explicita d’una manera políticament correcta quan realment hauria de demanar “independència”, que n’és històricament l’equivalent però entre el progressisme ideològicament hegemònic -inclús en ple procés sobiranista- sembla més útil l’actitud nostrada del “tu ja m’entens”.
Post Scriptum, 12 de desembre del 2017.
Avui Vicent Partal escriu a Vilaweb un article editorial, “Destruir la revolució dels somriures ?“, on encertadament insisteix a mantenir els valors morals que acompanyen la nostra forma d’actuació política en el conflicte que contraposa els anhels del poble català per autodeterminar-se amb l’ordre estatal espanyol que malda per perpetuar l’espoliació econòmica i la dominació política sobre Catalunya.
El manteniment de l’opressió nacional del poble català -i de qualsevol altre- no pot ser emparat per apel·lacions ètiques que no resisteixen cap mena de contrast amb la realitat malgrat el jerarques catòlics espanyols actuïn de la mateix amanera que quan passejaven Franca sota pali. Els defensors de la unitat d’Espanya actuen en base a la ignorància de les nostres raons, el fanatisme de les seves cabòries i la violència per imposar-les reflectint d’aqueixes maneres l’estat fallit -econòmicament, institucionalment, corrupte estructuralment- que defensen per incapacitat d’imaginar-ne un altre.
Els catalans conscients de la nostra necessitat de supervivència col·lectiva front a un estat que ens vol assimilar per la força necessita uns valors morals col·lectius que estimulin la persistència col·lectiva en aqueixa lluita desigual. Certament, carregar-se de raons no garanteix per si sol la victòria però és imprescindible per poder bastir un projecte social de reconstrucció nacional com el que estem dibuixant amb la nostra manera de manifestar-nos, amb el civisme de la vida pública que demostrem al carrer i a les institucions. El contrast entre el cinisme dels conciutadans que aplaudeixen la repressió espanyola i el coratge dels qui la pateixen provoca en els segons el malestar vital de saber-se sotmès en tots els aspectes de la vida personal i col·lectiva a un ordre imposat arbitràriament. El malviure com a espanyols a la força (“Eres español, jodete !!) ens ho hem de sentir dir a diari fent l’esforç de no caure en el ressentiment que corca a qui el pateix més que afecta als que va destinat.
Aqueixa tensió íntima i compartida costa de suportar llargament en el temps, i als que ja la vam sentir durant el franquisme encara més ara a la nostra vellesa. No hi ha però altre camí que la fortalesa moral personal i col·lectiva, la dignitat de patir sense claudicar, de persistir en la lluita contra l’opressió amb patriotisme, intel·ligència i coratge sabent també que els que són còmplices de la nostra dissort s’enfonsen cada dia en la corrupció del sistema borbònic que defensen que, com el franquisme, es pot imposar per un temps però no es pot legitimar mai. Com també va dir Vicent Partal fa uns dies, “A Brussel·les, un poble simplement admirable“, així hem de persistir perquè si no ho fem no serem nosaltres mateixos.
Post Scriptum, 5 d’agost del 2022.
Abans d’ahir, Josep-Lluís Carod-Rovira publicava un article punyent a Nació Digital titulat “Potser ja hem tocat fons…” on propugna deixar enrere la impostura, el sectarisme i la mediocritat que han dut l’independentisme posterior a ‘1 d’Octubre a la rendició vergonyant de l’actual Govern de la Generalitat. Confio que encara resten entre el poble català prou patriotisme, intel·ligència i coratge per capgirar aqueixa dinàmica claudicant i emergir un altre cop entre els pobles lliures d’Europa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!