Mosquits, petits, grans, tigres, negres, etc. molts mosquits, molts. Assegut a la terrassa de casa, m’entra la por, el neguit s’apodera de mi, tres picades a la cama, refot de mosquits i si ……… no, segur que no, però i siiiii ……… per precaució em preparo un gin tònic, fever-tree que porta més quinina ……….
“Bogeria és fer la mateixa cosa una i altra vegada esperant obtenir diferents resultats“, deia Einstein, no caiguem en aquest error, cal innovar. Segurament era el que en 1905 volia fer aquell jove que va demanar diners a Thomas Fentiman. L’objectiu una nova cervesa de gingebre. El resultat, el senyor Fentiman es converteix en l’amo
Potser aquest apunt hauria d’haver set el primer. Por a contraure la malària, no és altra cosa que la conseqüència dels fets que seguidament explico. Les diferents ginebres que conec, les que més m’agraden, les que m’agrada compartir. Vaig recuperar el gin-tònic a Barcelona. Era un esdeveniment social on jo anava d’acompanyant, un entorn especial,
L’aigua tònica. El colonialisme va provocar un increment espectacular de la demanda de quinina, i l’East India Company era incapaç de proveir les necessitats i la demanda generada. La solució va ser intentar cultivar l’arbre a les colonies. Es va probar amb llavors equatorianes, però l’arbre resultant era molt pobre en quinina. Els holandesos van
El poder curatiu de l’arbre de la febre no es va fer mundialment conegut fins al voltant de 1820, quan els soldats de l’exèrcit indi, en un intent per prevenir la malària, van barrejar la quinina – extracte de l’escorça de l’arbre – amb sucre i aigua, i van crear la primera indian tònic water.