Sarrià, air ras
Era de Sarrià, era ric i cada dia anava a la feina amb helicòpter.
Era de Sarrià, era ric i cada dia anava a la feina amb helicòpter.
Si li han robat totes les banderes, si li han pres la dignitat, si ja no té llibertat, si li han confiscat les pancartes de “democràcia”, onegi la roba, i en acabat, que tothom es vesteixi com bonament li plagui, i via fora.
L’altre dia, en Pep va somiar que engegava la ràdio i hi posaven una cançó dels Abba, llavors van sonar els senyals horaris i es va despertar. Un cop a la cuina, va engegar la ràdio i van dir que els Abba treien un nou disc.
No parlis, no et giris, no facis tants sorollets. No molestis. Stop, pots?
Quina embarcació preferiu, la de motor o la de pedal? La de pedal.
Tenia un tros prop de la ciutat, que regava cada dia, i un cap de setmana va anar a comprar loteria a “La bruixa de Sort” i, ves per on, li va tocar.
Ahir era una data cap-i-cua, perquè era 9.1.19, i és quan vaig saber que avui presentaríem el nostre llibre i treball “La llengua de les retransmissions esportives, el lèxic del futbol” a cugat.cat (6.20 pm) i a Ràdio Kanal Barcelona (8 pm). Ho faré amb alumnes d’aquest treball de recerca que he tingut l’honor de
El cercle màgic em va xiuxiuejar a cau d’orella tot allò que després ha esdevingut realitat. Per tant, el crec.
En Joan era taxista i per Reis va demanar que li portessin un nou model de cotxe, un que funcionava amb electricitat, no feia soroll, no tenia marxes i, a més, tenia un servei gratuït de xat per als clients, amb el qual podien contactar amb qualsevol persona del món en menys de dos segons,
Aquesta festa de cap d’any és fantàstica: tothom ballant, cantant, parlant, compartint i menjant. La gent s’explica coses, històries, anècdotes, acudits i no hi ha cap playstation, ni iphone, ni tablet, ni ipad, ni mòbils (només de tant en tant algú fa una foto). La música, que és un 50% en català, és molt bona.
Eva, què celebrem aquests dies? Per què ho vols saber? Perquè estàs molt maca i jo també ho vull celebrar amb tu. Què celebrem? Nadal, Adan.
Massa esport? (en francès, “trop sport”). Massa lèxic? No, no, en tot cas un (molt) bon treball. “La llengua de les retransmissions esportives” (el lèxic de l’esport), llibre fruit d’un gran TDR que he tingut el plaer de coordinar, va ser presentat el dia 7 de desembre a Ràdio Estel, concretament al meu “Truc curt”:
mama, m’encanta aquesta muntanya sí, Dídac? sí, molt, però ja estic cansat falta poc que maca, aquesta serralada saps com es diu? no, mama, com es diu? Cadí, Dídac
Oi que els teus regals no provenen d’un centre comercial, tió? Oi que no són fruit de Halloween, tió? Oi que no són comprats en un Black Friday, tió? Oi que no vénen de la Xina o de Bangla Desh, tió? Oi que no comporten maltractament infantil o de la dona, tió? Oi que no
Els teus ulls suaus i el teu cor suau m’acaronen amb la tendresa d’un iogurt amb cereals, i em torno suau i tendre jo també.