Aina nia
24 de novembre de 2019
0 comentaris
L’Aina dorm al seu niu, menja i dorm, a punt per omplir i omplir-se de vida, d’amor i de valors.
L’Aina dorm al seu niu, menja i dorm, a punt per omplir i omplir-se de vida, d’amor i de valors.
El malson dels unionistes es diu Rull, o Turull, o Cuixart. Llur malson és el mal ús de la justícia, de la policia, de les institucions i del poder. Llur malson és Rull. Llur malson ets tu, sóc jo i som nosaltres, aquest tsunami que els destapa les vergonyes.
Vidal es creia bona, guapa, jove i una gran professional. Tot i que era una bona actriu, li havien pujat massa els fums.
Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, uns simis que vestien uniforme de policia i que eren tan bèsties que, cada cop que sortien al carrer, estovaven la gent, ferien centenars de persones, treien ulls, empresonaven joves, trencaven símbols, insultaven les iaies, abusaven de les nenes i, en fi, impedien que la gent
Aquest estiu del 2019 he publicat aquest poemari (Suaus). Si el llegiu, us tornareu més suaus.
Anàvem amb el meu Clio per les carreteres del Garraf i vam haver de fer benzina.
Deixarem que ens tractin com a siris? Ens haurem d’exiliar? Haurem de buscar un futur millor per a les nostres famílies? Podem tolerar que ens apallissin, ens maltractin, ens escorcollin, ens entrin a casa esbotzant les portes i s’emportin les nostres coses? Podem deixar que segrestin els nostres amics, companys i veïns? Deixarem que, amb
Aquell poble tan maco de prop del Lluçanès es deia Sagàs, hi va passar amb el cotxe de camí cap a una festa on havia estat convidat. Aquell poble i la vaca Bruna el van seduir per sempre.
Com ha d’afrontar l’independenistme aquesta Diada? Com ha d’afrontar la sentència, l’octubre, la tardor i els propers reptes? Unit i nu, despullat de totes les ximpleries partidistes.
La fosqueta li va demanar a la blanqueta què volia com a regal d’aniversari i li va contestar que volia cèntims.
Un dels “antulls” de la seva dona, que estava en estat, era el d’anar cada dia a Casas a comprar-hi sabates. Hi va anar dilluns, dimarts, dimecres i dijous. Divendres, en llevar-se, li va dir: M’acompanyes a Casas?
Sóc el mar, no parlo i sempre estic en calma. Només a vegades m’emprenyo.
Són rates i han marxat a l’espai, amb els seus bancs i les seves empreses de doble moral. Que no tornin mai més.
Un dia, la Berta es va canviar de lloc, va seure amb una amiga i va deixar de treballar, es passava l’estona xerrant. Li vaig cridar l’atenció i li vaig dir: “A treballar allà, Berta”.
El google ho sap tot: on hi ha les millors platges? On em puc banyar sense xonis? On no fa tanta calor? On hi ha gent amable i simpàtica que no jutgen els altres? On hi ha gent amb més cor que boca?