Tallat
26 de maig de 2017
0 comentaris
Aquella rossa va entrar al bar i, tot d’una,va plegar el paraigua, va anar cap a la barra i va demanar: – Un tallat, si us plau. M’hi vaig acostar i li vaig dir: – Jo mateix.
Aquella rossa va entrar al bar i, tot d’una,va plegar el paraigua, va anar cap a la barra i va demanar: – Un tallat, si us plau. M’hi vaig acostar i li vaig dir: – Jo mateix.
Es deia Florentino i era milionari, presidia un club esportiu i els diumenges anava a la llotja de l’estadi, que era com casa seva, on es reunia amb advocats i fiscals de l’Estat feixista i capitalista on vivia. També s’hi reunia amb xeics àrabs, dictadors africans i governants llatinoamericans amb les mans tacades de sang.
Per què no parla? Per què no s’explica sense pantalla plana i davant de tothom? Per què no diu els motius de tants escàndols i fraus? Per què no diu què fa la Falange mostrant símbols feixistes amb tanta impunitat? Ens mereixem que ens faci cinc cèntims del cas Bárcenas, del cas Rato, del cas
Els encants nous eren gairebé tan autènctics com els vells: un munt de paraigües, para-sol, llevataps, pintallavis, tallaungles i calçotets que t’arriben fins al pit omplien l’esplanada on, cada dissabte, mares, iaies i panxaconents perdien el temps o fugien dels marits bocamolls. De cop i volta, un saltataulells d’origen afroasiàtic ens va ensenyar una camisa
Tot i més és un recull d’històries que tenen totes per títol un cap-i-cua, un palíndrom. Són contes i, per tant, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.