La notícia no és nova, fa uns dies que corre per la xarxa, però val la pena parar-hi esment. Sembla ser que es prepara una edició en una llengua estranya que no parla ningú i que no existeix anomenada balear (que escriuen d’una manera molt complicada) de la novel·la de Llorenç Villalonga Bearn o la sala
Al llarg del temps he tingut molts editors i com a franctirador de les lletres no cal dir que espero tenir-ne encara més, però demà és el dia de Sant Jordi i després de llegir l’impressionant reportatge de la Montse Serra http://www.vilaweb.cat/noticia/4251872/20150422/2005-2015-decada-transformat-mon-editorial-catala.html és el moment idoni per donar les gràcies. Malauradament, som molt pocs els escriptors illencs
Avui que només falten quatre dies per a Sant Jordi, hauria d’aprofitar aquest espai per fer-me publicitat i demanar-vos que compreu els meus llibres, i dir-vos tot això que ja sabeu, que els llibres es venen d’un en un i que ens costa molt als escriptors en català tenir visibilitat i que si naps i
He passat uns quants dies fora de Barcelona i en tornar he entès ben bé per què Barcelona és diferent. En el meu periple he passat per les estacions d’Atocha, a Madrid; per l’estación sur de autobuses de Madrid, per l’estació d’autobusos de Salamanca i per l’estació de tren de la Renfe de Lleida-Pirineus.
Va haver-hi un temps en què a les redaccions dels diaris es podia fumar i eren una autèntica tortura per a tots els qui no n’hem tingut mai la pràctica. També hi havia enciclopèdies en paper que consultàvem moltes de vegades i homes savis que ningú no sabia com és que hi havien arribat, però
El cinema portuguès i jo estam bastant divorciats. La meva concepció del setè art està a molta distància del gust pausat i lent dels directors portuguesos contemporanis, en molts de casos tan a prop del simbolisme i de l’experimentació que les seves obres podrien ser precursores del vídeo-art si no fos per aquells metratges extraordinàriament
En una entrevista recent que li vaig fer a en Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958) es queixava -amb raó- que el seu llibre L’últim neandertal no havia interessat a ningú (podeu llegir l’entrevista sencera aquí http://revistabearn.com/2015/03/17/ara-ni-tan-sols-pots-malviure-de-la-literatura/). El llibre és un assaig en el qual reivindica el llibre de paper sobre el dispositiu electrònic i ho fa d’una manera peculiar:
Jaume Cabré té llibre nou i això és motiu de satisfacció. És una d’aquestes obres de no ficció que s’adjunten al gruix de la seva producció i ens expliquen el sentit de la creació per a l’autor. L’haurem de llegir perquè tothom en parla meravelles i perquè és un Cabré, i un Cabré sempre és
La col·lecció La Negra que va publicar l’editorial La Magrana entre 1985 i 1996 -aproximadament- i que ara té una hereva en La Negra, que publica RBA, va sorgir directament dels sectors més polititzats social i nacionalment de Catalunya. La col·lecció no pot deixar de contextualitzar-se en el naixement de l’editorial La Magrana i en la
En els darrers temps a la xarxa corre la notícia: A partir de Sant Jordi bona part de la programació cultural del Canal 33 es modificarà i els programes específics passaran a ser píndoles diàries. No cal dir que, en cas que es confirmi, això suposarà una autèntica tragèdia. Els programes afectats són Via Llibre,
En els darrers temps hi ha alguns amics escriptors i alguns joves que aspiren a ser-ho que es queixen amb molta raó de les dificultats per presentar-se a algun dels molts premis literaris que es convoquen arreu del país. I tenen una bona part de raó en com a mínim dos aspectes. El primer és
Per si algú té curiositat, aquí teniu la llista dels 81 llibres llegits durant aquest 2014! NOVEL·LA NEGRA: 16 -Canya o mitjana. Solé Serrat. La Magrana. -Yo fui Johnny Thunders. Carlos Zanón. RBA. -Dibuix a les fosques. Jaume Benavente. Meteora. -O bairro da estrela polar. Francisco Moita Flores. -Els milanesos maten en dissabte. Giorgio Scerbanenco.
Hilari de Cara (Melilla, 1945) és un luxe per a la literatura catalana. El darrer guanyador del premi Carles Riba -li’l van concedir el passat dilluns a vespre per Refraccions– és un dels escriptors mes singulars de la nostra literatura i esper que aquest premi Riba tengui el mateix efecte que va tenir sobre Bartomeu Fiol,
La novel·la negra en català comença, a poc a poc, a guanyar una major visibilitat. He defensat nombroses vegades que des del punt de vista de la creació passem per un moment molt dolç, amb bones propostes de molts autors i amb la represa de les col·leccions específiques dedicades al gènere a més a més
1-LLIBRERIA AL·LOTS (9 de desembre). PRESENTACIÓ DE ELS ESTRANYS. Són les set de l’horabaixa. Fa fred. He hagut de venir corrents després d’entrevistar Josep Huguet a la fundació Irla (havíem de parlar sobre el premi d’assaig que convoquen). Hem començat tard l’entrevista i això ha estat bo perquè sempre és agradable trobar un moment per