En els darrers temps a la xarxa corre la notícia: A partir de Sant Jordi bona part de la programació cultural del Canal 33 es modificarà i els programes específics passaran a ser píndoles diàries. No cal dir que, en cas que es confirmi, això suposarà una autèntica tragèdia. Els programes afectats són Via Llibre, Ànima i Cinema 3, pel que sembla.
Diuen que el problema és el de sempre, les retallades i les baixes audiències. Però és clar, en una televisió pública les audiències no haurien de ser el barem per a la supervivència dels programes, que a més d’entretenir han de formar i informar (al meu entendre haurien de formar i d’informar molt per sobre que entretenir, però això va a gustos). Sembla ser, però, que a TV3 (i en definitiva als seus responsables polítics, perquè els treballadors de la casa fan en molts de casos el que bonament poden) la cultura els importa ben poc.
Doncs mira, ara que finalment s’han posat d’acord en la data per a les eleccions, potser caldria començar a interrogar-se sobre quin tipus de televisió volem, perquè relegar els programes culturals al Canal 33 i a sobre a franges horàries impossibles, també és una forma de censura, aquests dies en què tots diuen que són Charlie i a la vegada hem pogut veure com els ha costat arribar a passar l’esplèndida Ciutat Morta.
Deien que els documentals tampoc no es veien, però els dimarts al vespre TV3 va apostar pel Sense Ficció i va aconseguir dignificar notablement el gènere (imagino que punxant respecte a les altres cadenes televisives, però això ens ha de ser igual).
La televisió d’aquest país no es pot fer basant-se en la competència en la mateixa franja horària contra les altres televisions que s’hi veuen -es responsabilitat de cada ciutadà decidir amb què s’embruteix el seu cervell, amb els Tele 5 i Antena 3 i totes les mandangues corresponents-, sinó que s’ha de fer amb la finalitat de proporcionar el millor producte possible als ciutadans d’aquest país. I, francament, hi ha programes horrorosos a la nostra televisió pública, començant per tots els fulletons de migdia -molts insuportables malgrat el bon paper digne que intenten fer-hi els nostres millors actors- i continuant per aquells programes de pífies esportives on la gent es pega hòsties i que fan que les pel·lícules comencin inútilment mitja hora més tard. Ha provat, TV3 de posar un programa de llibres a les 10 de la nit el divendres, mitja hora abans de la Gran Pel·lícula? Programarà algun cop un programa de cinema o l’Ànima just abans del Polònia o del Crakòvia -aquest darrer un programa horrorós, al meu entendre?-
Potser això de l’audiència és un problema senzill de resoldre, basta crear-la. Poseu un programa cultural en prime-time al TV3 i promocioneu-lo com toca. Potser el resultat us sorprendrà. Sigui com sigui, la desaparició dels programes culturals esmentats em sembla un greu error, i sobretot em sembla molt pitjor que mentre aquests desapareixen se’n mantinguin d’altres basats només en la postureta, allò cool i la suposada modernitat, quan tot el que és profunditat, rigorositat i coneixement, desapareix de la televisió pública, de l’ensenyament secundari i de la universitat.
M’agradaria que als propers debats electorals algú els demani als nostres polítics quin és el seu pla amb els programes culturals de la nostra televisió. Molt em temo que es produirà un silenci incòmode. No en tenen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Realment molt preocupant tot plegat. Sempre em fa gràcia quan s’esgrimeix les audiències per justificar. I la opinió de l’audiència, com es sondeja? De quina manera esbrinen les preferències dels espectadors?
Vaja, la cultura cada cop més afectada des de l’esfera pública, precisament la que està obligada per llei a vetllar pels seus interessos. També és veritat que encara no som del tot conscients que tenim uns drets culturals exigibles com qualsevol altre dret.
Esperem que es reconsideri tancar la paradeta d’aquests tres programes, un d’ells tan històric i tan referent com el Cinema3.
Píndoles culturals? A veure…