S’estaven prenent uns cafès, crec, i llavors el més ben vestit del dos, va dir: “el que passa, ara t’ho diré ben clar, és que tu ets un envejós. Clar, tens enveja del Sr. Botín i els seus 850 milions no declarats i dels seus 2.000 milions amagats a l’estranger. Ves si ho haguessis pogut
Independència o misèria. No hi ha alternativa. Ens juguem molt. Si Catalunya no esdevé independent es confirmarà que acceptem ser una colònia. Ens seguiran robant com fins a la data i passarem a ser una altra “comunidad autònoma”, mentre no s’acaben de carregar les autonomies, vull dir. El futur és evident. Tornarem a la misèria
Seguim fent les mateixes bestieses que han caracteritzat la nostra societat des del segle III o abans i tot. Repassant la història, ens sorprenem pel grau de brutalitat del funcionament de la societat. Ens volem justificar o ens volen consolar, pensant que això era abans, fa mil anys o fa 400 anys. Clar, la gent
Aquestes quatre actrius són les responsables de l’èxit de FEMENI PLURAL de la Companyia de Comèdies CRISI PERPETUA de Balaguer. Es cert que com que l’obra s’ha estrenat més enllà de la Panadella, passarà sense pena ni glòria, però és una llàstima que no es vegi per tot arreu. Per si el discurs t’ha arribat
La gran decepció ha estat saber que el Pujol no era millor que el Gonzàlez, l’Aznar, la Cospedal, el Nart, el Millet i companyia. La resta és literatura puríssima.