Rafel Santapau
Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)
S’estaven prenent uns cafès, crec, i llavors el més ben vestit del dos, va dir: “el que passa, ara t’ho diré ben clar, és que tu ets un envejós. Clar, tens enveja del Sr. Botín i els seus 850 milions no declarats i dels seus 2.000 milions amagats a l’estranger. Ves si ho haguessis pogut fer tu. Haguessis fet el mateix, no ens enganyem, però clar amb un sou que has tingut tota la vida que no has pogut tirar mai quatre coets, què has de fer sinó morir-te de l’enveja? Perquè mira l’enterrament que li han fet, els assistents al funeral eren la flor i la nata del món empresarial i polític. Pots comptar els que vindran al teu funeral. I si, per estalviar despeses a la família, estàs pensant de regalar el teu cos a la ciència o donar-lo perquè facin algun transplantament, segur que no podran aprofitar res. I si aprofiten alguna cosa tot serà donar-li feina a Déu Pare, perquè el dia del judici final, allà que ens estarem tots a la Vall de Josafat, si algú porta el teu cor, o una còrnia o un tros de pell, feina rai a aclarir-nos. Però tens enveja perquè no tens amics que et regalin Jaguars, ni viatges a Suècia, ni àtics a Marbella. Ni tan sols coneixes personalment ningú de tota la colla de mafiosos valencians que s’han repartit tants milions, tant País Valencià i tanta comèdia que fas anar. El Bàrcenas no t’ha passat mai un sobre. Tota la vida estudiant, tota la vida treballant i què? Què has aclarit?.”
I va marxar.
L’altre va fer un gest com per a contestar però ja no calia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Raó que tens. Res no puc dir per negar-ho. Jaguars, mesos i mesos al Carib, etc. L’enveja em persegueix i, a diferència, no té artrosi. Ben clixat que em tens. No en creia tan transparent. Eh…