Rafel Santapau
Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)
Independència o misèria. No hi ha alternativa. Ens juguem molt.
Si Catalunya no esdevé independent es confirmarà que acceptem ser una colònia. Ens seguiran robant com fins a la data i passarem a ser una altra “comunidad autònoma”, mentre no s’acaben de carregar les autonomies, vull dir. El futur és evident.
Tornarem a la misèria dels anys més foscos del franquisme No parlem de misèria econòmica, tot i que aquí està Grècia per posar-ho en dubte, parlem de misèria moral, intel·lectual, social i cultural.
Una nova desfeta i aquesta pitjor que la del 1714 o la del 39, perquè serà una desfeta acceptada, submisa, d’esclau, de vassall. Una veritable vergonya. Encara han de venir el Mariano Rajoy i els seus acòlits a dir-nos què hem de fer? Els aborígens amics dels missioners els seguiran llepant de dalt a baix, com han fet sempre, a canvi del 3 o el 5% de comissió. Com han fet sempre. No podrem suportar tanta de vergonya.
Que vingui el Montoro a saquejar Catalunya i que li obrim portes i carteres, ens ha de ser tan repugnant com acceptar ser esclaus i que ens marquin amb un ferro roent.
I ara que ho penso, tampoc no sé per què escric això si estic convençut que d’aquesta feta serem independents.
Es cert que encara hi ha polítics catalans fent el paperina amb el Constitucional, la legalitat, i la seva pròpia mare.
Vist, però, el que hem vist avui a Barcelona em sembla molt que no hi ha marxa enrere.
Això ho tenim fet. No crec que ho puguin parar de cap de les maneres.
Anims i via fora.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es clar que ara estem enxufats i si no aconseguim res les passarem putes.
Però be, ens queda una marxa independentista dels un milio vuit-cents cap a Madrid pero jo ja no se si estic per tant trajecte. Anims
Company, suposo que no ens caldrà anar a Madrid. No sé si es donaran per al·ludits. Com que tenen el fetge que tenen, acabaran dient que no ha passat res. Anims, però i endavant sempre.