Rafel Santapau
Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)
Seguim fent les mateixes bestieses que han caracteritzat la nostra societat des del segle III o abans i tot.
Repassant la història, ens sorprenem pel grau de brutalitat del funcionament de la societat. Ens volem justificar o ens volen consolar, pensant que això era abans, fa mil anys o fa 400 anys.
Clar, la gent era molt inculta, tenia por, no tenien més remei que acceptar segons què perquè no tenien cap més opció. Clar, fa mil anys, ja se sap. Error.
Potser hem sofisticat els mètodes però els resultats i, sobretot, la profunda misèria espiritual o intel·lectual del procedir, segueix intacta.
El poder, els diners, segueixen sent l’únic Déu acceptat i acceptable. L’únic Déu seguit i adorat per milions de fidels de tota raça i condició. Es el Déu que hi ha a la base de les guerres i conquestes de tota la història.
Avui segueix imposant la seva llei. Nacions anorreades, pobles desapareguts, refugiats que van d’un campament a l’altre, gent que es llança a la mar en condicions de temptativa de suïcidi, fam i misèria a dojo, malalties programades.
Governs democràtics robant a dues mans la pobra gent que els ha votat, grans lladres internacionals i petits lladres locals, són els ministres de l’únic Déu conegut.
No cal dir que cadascú s’embolcalla la seva pròpia poca vergonya amb la bandera, la religió o la carallotada que millor li vagi per seguir endavant.
La deshonestedat és notabilíssima. Fa vergonya i tot.
Encara sort que quedem nosaltres, no? Tu i jo, vull dir.
Suposo. No?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Confio que tu, jo i uns quants més. Si no, estem perduts. No hi haurà res a fer.
Jo també ho espero, sí. hahahaha.