Acaben de publicar una enquesta segons la qual, en unes properes eleccions espanyoles, guanyaria Podemos. No és mol estrany si tenim en compte que Podemos, en bona part, reuneix tot aquell moviment d’indignats que fa un parell d’anys va protagonitzar algunes jornades ben importants. La sorpresa de l’enquesta, però, és que la segona força política
Paràbola del viatge In illo tempore hi havia tres individus que volien fer un viatge. L’un, però, volia anar a Bilbao, l’altre a Saragossa i l’altre a Almeria. Van discutir llargament i mai no es posaren d’acord per anar-hi junts. Cadascú estava enrocat en la seva determinació i no fou possible. No es
Dijous 11 de desembre de 2014 La justícia espanyola, famosa en tot el món civilitzat, té una mala peça al teler. Una Infanta al banc dels acusats és mala cosa, però un Fiscal defensant l’acusada amb molt més d’interès i molta més dedicació que l’advocat defensor, tampoc et pensis que sortirà gratis. La Infanta
Propostes per la independència. Dijous 4 de desmbre de 2014 Em sembla que hi ha una certa tendència a la tragèdia. Ho vinc a dir a propòsit de la conferència del Junqueras i les múltiples lectures que s’han fet. Hi ha qui diu que el front independentista s’ha esmicolat, ha desaparegut. Com
Dijous 27 de novembre de 2014 Diràs que la cosa es va aclarint. Catalunya, tot i les diferències, partidismes, estires i arronses, va cap endavant. No escriuré ara la meva anàlisi dels fets i del discurs del President perquè tampoc no aportarà la gran cosa. Suposo que partits, tertulians i opinadors diversos seguiran
Dijous 20 de novembre de 2014 Com més va, més es nota que l’Estat espanyol, allò que se’n diu el règim del 78, està en plena descomposició. Ara com ara estan oferint un lamentable espectacle públic. El Fiscal General, seguint les ordres rebudes, ha estat buscant desesperadament un delicte per encolomar-lo al President
Dijous 13 de novembre de 2014 Avui diràs que estic més content que habitualment. La jornada de diumenge 9 serà de les difícils d’oblidar. Va ser una manifestació de potència de primer nivell. Com que ja s’han dit tots els números i s’han fet tots els càlculs, no caldrà insistir. Un èxit com una
dijous 6 de novembre de 2014 Per dignitat. Ho va dir el poeta: “dignitat, sobretot, i elegància”. En això estem. Un govern que té la majoria de membres imputats, a la presó o han rebut sobresous no és un govern, és un cau de lladres. Se sap. Així i
Dijous 30 d’octubre de 2014 Segurament estem assistint a la descomposició del règim i és una bona notícia. Els partits polítics, els seus dirigents, amb l’ajut de molts empresaris, jutges i policies, s’han dedicat a robar i gràcies a uns altres jutges i policies, sortosament, s’està destapant la trama. Vergonya fan. Són massa anys
Dijous 23 d’octubre de 2014 Segons que he llegit, el 75% dels membres del segon govern de l’Aznar estan a la presó o estan imputats o surten a les llistes del beneficiaris de les caixes B del Partit Popular. Vull dir que efectivament són una banda de delinqüents. Del primer a l’últim. El
Tampoc no descobrirem res però és bo de dir-ho perquè en quedi constància. A Espanya tenen un govern format per delinqüents. Es una banda criminal, una organització per a delinquir. No tenen cap més programa polític que el robatori, l’espoli i el desmantellament de l’estat del benestar. S’han donat carta blanca per robar. Roben i
Dijous 9 d’octubre de 2014 Com que hi ha tanta gent que no llegeix, després passa el que passa. A Espanya, segons un informe que van publicar, resulta que a més a més de llegir molt poc, no entenen el que llegeixen. La comprensió lectora se’n diu d’això. Per això hi ha
Històries i comèdies dijous 2 d’octubre de 2014 Alguns intel·lectuals (hahahaha) espanyols, com que no troben l’argument per demostrar que ens convé quedar-nos a España, miren de trobar argumentacions col·laterals, una mica per vendre la moto. Una de les més utilitzades és la història en general. A banda de la gran idea del PP
Gallardón, dimissión. 25 de setembre de 2014 Ha dimitit el Ruiz Gallardón perquè diu que no ha pogut portar endavant l’encàrrec que li havien encomanat. Això no s’ho creu ni ell, perquè, anant bé, qui li va fer l’encàrrec també hauria de dimitir, no? Abans que ell i tot, no? No, se