DONES: RECONSTRUÏM LA HISTÒRIA Les Illes 1880-1936 Una interessant exposició del tot recomanable que romandrà fins dia 28, comissariada per Isabel Peñarrubia i Marqués, dins el marc dels deu anys de la creació de l’Institut Balear de la Dona, dirigit per Lila Thomàs, al 1er pis del Centre Cultural de Sa Nostra. Diu al pòrtic
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/151160 Avui no hi posaré les paraules. Les ha posades totes na Carme-Laura. Només hi posaré l’alegria íntima perquè han disminuït els assassinats, i perquè de cada pic hi han més homes que ho entenen, de cada pic creiem mes totes i tots que ho podrem eliminar.
Aquest matí, tornant de Barcelona amb el vaixell, se m’enlairava l’ànim amb l’aurora que s’obria camí entre els fassers i les palmes, enfilada als perfils de les cases, amb una promesa de llum i d’un dia benigne. En arribar a casa he obert el correu abans d’anar a la feina. El de l’amic M. A.
Dues dones en menys de 24 hores han estat assassinades, dones vives fa no res, ciutadanes lliures, al segle XXI, a ca seva, a la seva llar, el lloc més segur per a qualsevol, no pas per a elles, ha estat la seva tomba. Els temps estan canviant, els dos ‘pressumptes’ assassins s’han suïcidat en
Aquesta nit, de la banda de ponent, el cel era encara clar. Els núvols, com nenúfars a un estany blau, gelosament, perllongaven la llum rosada del sol escàpol a la posta. Venint de l’est la lluna, quasi plena, feia camins ben amples sobre la mar. Uns blancalls esparsos oscil·laven. Els amants es besaven entre les ones o rodolaven per
Flors closes, com petons, que esdevindran flors fràgils i balbes en un no res. Flors fràgils com carícies que seran fruits saborosos entre les fulles verdes i rosses. Fruits saborosos i rodons que esdevindran símbols, aspres per fora com cautxú, brillants i dolços per dins, com robins, forts, perdurables. Magranes com planetes, gestant-se, magranes com símbols de maduresa
Ho aconseguirem: Per a la igualtat, corresponsabilitat i solidaritat. PAU, JUSTÍCIA I LLIBERTAT Un ideari per fer un món més habitable. Avui a Palma: A les 10h., a la Plaça Espanya, recollida de signatures : Compromis dels homes per la igualtat A les 12h., al Passeig del Born: Manifest contra la precarietat laboralEl propòsit del vent és foradar
CRÒNICA “Mai han plogut astres d’argentdamunt clapers de fosca”Damià Huguet La roba de treball, d’ell, blau marí fosc, sostinguda per unes pinces de fusta, ennegrides, rep la pluja constant, vora els llençols estesos. Damunt la taula, a un plat de terrissa, dues pomes i un melicotó veuen passar la por damunt la
VOLEMVIURESENSEVIOLÈNCIAVOLEMVIURESENSEVIOLÈNCIAVOLEMVIURESENSEVIOLÈNCIAVOLEMVIURESENSEVIOLÈNCIAVOLEMVIURESENSEVIOLÈNCIAVOLEMVIURESENSEVIOLÈNCIAVOLEMVIURESENSEVIOLÈNCIAVOLEMVIURESENSEVIOLÈNCIAVOLEMVIURESENSEVIOLÈNCIAVOLEMVIURESENSEVIOLÈNCIAVOLEMVIURESENSEVIOLÈNCIAVOLEMVIURESENSEVIOLÈNCIA Avui i ara, dia 12 del mes primer de l’any 2009 VOLEM VIURE SENSE VIOÈNCIA AVUI I CADA DIA L’any també ens ha dut una dona assassinada, presumptament, la primera. Tenia amb certesa 23 anys. Presumptament volia viure. Presumptament un home de 30 anys la ha matat per calmar la seva ànsia, la seva frustració, la seva
L’any nou m’ha dut un dia nou nat que creix en llum de cada jorn un tros més , una ciutat nevada, el ball neguitós i circular de les fulles del lledoner damunt la voravia, a ritme de polca, un fred essencial, un tall al dit de la tristesa, a l’índex. Me’l vaig ferir ratllant
Els dits de la mortllisquen,com una soga al coll.Compareixen,com una allau,com un núvol foscd’estornells,com un llamp. Espanten,com un batre d’alesinesperat.Deambulen, com icebergsa la matinada lletosai cansada. Els noms de la mortenfonsen tots els vaixells Tocat i enfonsat!El teu vaixell Els braços de la mortcirculen,com tentacles de porper l’autopista grisa,com serpsper aigües enverinades. …/… Els braços
CRÒNICA D’UNA MORTLa roba de treball, d’ell, blau marí fosc,sostinguda per unes pinces de fusta ennegrides,rep la pluja constant,vora els llençols. Damunt la taula , a un plat de terrissadues pomes i un melicotó veuen passar els diesper llur pell pansida.Un cuc tafaner, de l’àcid sutge,treu un bocí de cos, i és fa palèsque ja
Se m’aferrava ben endins, s’escolava per les mànigues del jersei i pels replecs dels calçons, s’enfilava per la pell del tors, els mugrons se m’encongien fins al dolor. Els llavis tallats…Tots aquells noms, enunciats pels deïdors i deïdores, vinguts a fer paret, a fer aixopluc, a fer justícia, el fred als ulls, quallant les llàgrimes.
Del 6 al 28 de novembre el Consell de Mallorca amb col·laboració amb l’Associació cultural S’Esclop ha organitzat una sèrie d’actes en torn al tema Creant (en) Igualtat: En primer lloc, dia 6 de novembre s’inaugurà l’exposició de l’escultora Amèlia Garcia, un univers de formes i colors de dona, fermesa i fragilitat, goig i dol,
Després de la pluja el vent arriba imperatiu, es fica per les retxilleres de la persiana i s’instal·la. A la vertical de les palmeres hi fa crèixer cabelleres de nafres. El seu xiulet, l’arravatada música del bram, i el lament, són una urpa de felí directament al pit. De la serra sorgeix la boira i