El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Dues dones en menys de 24 hores han estat assassinades, dones vives fa no res, ciutadanes lliures, al segle XXI, a ca seva, a la seva llar, el lloc més segur per a qualsevol, no pas per a elles, ha estat la seva tomba. Els temps estan canviant, els dos ‘pressumptes’ assassins s’han suïcidat en lloc de justificar-se, s’han sentit culpables. No és cap bona noticia. No ho és. Si hom no pot suportar una pèrdua, una contradicció, una taca a l’orgull malentès i vol lliurament morir, ho ha de fer sense endur-se a ningú altre per davant.
No seria millor l’assumpció de les pèrdues per doloroses que siguin, l’acceptació de les contradiccions o les frustracions, posar l’orgull a lloc..?
Dues flors roges que sagnen per a elles i les altres 45 dones mortes a l’Estat espanyol. No hi ha ningú innocent.
Eduquem en la no violència als nostres fills i filles, en la igualtat i el respecte per la vida d’altri. Eduquem en l’assumpció de les frustracions i les pèrdues, en la llibertat i el valor de la vida, inalienables. Eduquem.
Roser, avui poso jo les flors.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
a aquesta violència criminal, a aquesta bogeria que causa tantes morts d’innocents, de dones assassinades per un “company” salvatge i embogit per la frustració de si mateix!
Els dos suïcidis són justos des de l’estricte punt de vista dels delinqüents, però no n’hi ha prou -ni de llarg- per reparar el mal que han fet.
Davant la barbàrie, hi afegeixo més flors.
Flors per a elles i maledicció per a ells. Maleïts siguen els que amb violència acaben amb la vida de les companyes. Quin patiment.
Aquests assassinats -pens- són una conseqüència més del país tan lleig en el qual vivim. Vivim en un país molt lleig: si encens el televisor, si surts al carrer i mires, si sents el que parlen alguns, si llegeixes els diaris, si veus qui arriba als càrrecs polítics: tot fa una mala olor…Espanya no m’agrada gens, Mallorca inclosa, on a vegades nosaltres, quatre nostàlgics enlluernats per la imaginació, hi veim el que no hi ha… Record Luis Cernuda i els darrers versos de ‘Ser de Sansueña’: Vivir para ver esto, Vivir para ser esto. Dons això.
Disculpa’m, que estic emprenyat!
Salutacions cordials i gràcies pels teus comentaris!
Gracies, en la llengua d’aquest pais. No volia entrar per no llegir mes noticies d’aquesta mena …. pero no m’he pogut estar. Dues flors ben roges, i el meu sincer condol, tristor, molta tristor, que aquesta violencia tan i tan absurda continui. Sera possible no llegir cap mes apunt denunciant mes assassinats ?
a aquestes atrocitats per molts d’anys que tingui. He arribat tard a moltes coses que tenen a veure amb la llibertat i el saber. He patit la força bruta de la mala educació i la nul·la instrucció. Però em sembla que per molt que sapiguem, per molta lletra que haguem après, no sabem educar. De vegades me fa l’efecte que la bona educació no és cosa dels joves, sinó de velles com jo. Per què matar i matar-se?