El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Flors closes, com petons, que esdevindran flors fràgils i balbes en un no res. Flors fràgils com carícies que seran fruits saborosos entre les fulles verdes i rosses.
Fruits saborosos i rodons que esdevindran símbols, aspres per fora com cautxú, brillants i dolços per dins, com robins, forts, perdurables.
Magranes com planetes, gestant-se, magranes com símbols de maduresa i plenitud. Plenitud feta de minúsculs bocins color de sang i pinyol amarg.
La lluna que s’encen dins el cel blau…
La fotografia és del magraner del jardí de l’habitació 39 de l’Hospital d’Inca, on una valenta dona ha tornat no-res i el seu tresor més preuat és ara el silenci, perquè el vent passa entre les cordes del seu coll i no pot articular-se com a sò, només és aire per respirar.
És l’habitació de na X. Ha perdut braó, però n’U., na M. i en J. la vetllen . Tots li portem roses i flors silvestres. Ella sap que ara fa de monja budista, però llavors , més endavant, no hi haurà qui la pari. De per riure li dic la dona biònica. Crec que té un fisio d’anques molsudes i ben fetes que li dona molta canya.
La lluna blanca diu que tot anirà bé
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
que l’estimem, que l’enyorem i que rellegim tot el que ha escrit mentre l’esperem. I dóna-li una abraçada de part meva. La lluna i el cor ens diu que tot ja va bé. Una besada per a tu, generosa amiga.
… però valent i fort. Aquest moment en veure la flor del magraner del jardí de l’habitació 39 de l’Hospital d’Inca m’ha omplert d’alegria. Sí, és cert, m’ho va dir que ara fa de monja budista, però no passarà molt de temps que torni a ser na X. de P.
Bé, bé, el fisio ….. la lluna ací a la finestra i al Montseny ja em va parlar i m’ho va dir … tot anirà bé.
Bona nit !
… aquest títol, Victòria. Fes-li petons, plens de flors, a na X !!