Aquest matí plovia als Margallons, (el cel ha estat avui generòs amb la terra catalana i la gent que la pobla), em venia de gust quedar-me a casa i fer l’arròs, com el meu pare, només els diumenges.
Aquest és el darrer diumenge que tindré lliure en molt de temps, ni he llegit diaris, ni escoltat les trucades del mòbil: plàcidament m’he posat a fer l’arròs. Quatre musclos, tres escamarlans, dues carxofes i una sípieta, tot sofregit a poc a poc. Txakolí de Bakio per acompanyar (moltes gràcies Mikel) i anar fent. Havent dinat he corregit les galerades del proper llibre “Esquerra: temps de transició”, que l’Olivé de Cossetània fa dies que em reclama, i un article pel Gara sobre el procés congressual d’ERC. Un dia de calma abans de la batalla.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo m’hi he dedicat a endreçar el traster i portar moltes coses a la deixalleria. Just el que cal fer a ERC: reciclar!
Bon viatge pels guerrers, que al seu poble són fidels. Intentar canviar l’essència del poder no deu ser fàcil, ni que sigui del poder que alguns es pensen que tenen. Ho veig complicat, perquè en el terreny en que et mous no hi ha pitjors enemics que els estómacs agraïts. Bon viatge Jaume, i una abraçada.
Toni
Esfereïdors testimonis de soldats israelians revelen la pràctica constant de la tortura, segrest, pallisses i assassinat de civils palestins a Hebron
http://www.independent.co.uk/news/world/middle-east/our-reign-of-terror-by-the-israeli-army-811769.html
Aquest és el tracte inhumà racista digne dels mateixos nazis que dónen els militars israelians, els amics del senyor renyer, a la gent d’Hebron, aquesta és una mostra més de la pràctia d’una ocupació salvatge d’un estat genocida per fer fora els palestins de la terra on han nascut, una prova del colonialisme més abjecte
cap català que sigui mínimament demòcrata, humà i solidari amb els pobles pot recolzar aquest estat assassí i criminal