En un apunt del 30 de març, Vives acabava amb un enigmàtic "Després del silenci haurà de venir l’acció. En parlarem." (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/44931). Miro i remiro el seu bloc però no arribo a escatir el moment en què arribés a "parlar-ne", del moment de "l’acció". I buscant buscant ens plantem a l’apunt del primer d’agost, "Posar-nos
Joan Oliver escriu a les seves Engrunes "En Ramon Trias Fargas deia que els catalans no seríem independents fins que no ens hi obliguessin. Sembla que darrerament els senyors advocats de l’Estat i els senyors magistrats del Constitucional ens hi obliguen molt. I més que ens hi obligaran en els propers mesos." Es consolida, doncs,
Potser no es percep si es mira massa de prop, però l’espai nacionalista, aquell que havia tingut el nucli a CiU i que havia aconseguit aglutinar la majoria de la societat catalana al voltant de Pujol, es va sobiranitzant. No conec ni un sol cas d’un sobiranista que se n’hagi desdit, i en canvi cada
Ahir comentava que la informació d’E-notícies segons la qual un conseller nacional de CDC apostava per la ruptura entre ells i Unió havia passat completament desapercebuda en les primeres hores. Ho comparava amb el cas de Joan Carretero. Ja sé que no és ben bé el mateix, però crec que és evident que la diferència
Segons una informació d’E-notícies, un conseller de CDC proposa trencar amb Unió. El conseller seria Lluís Rovira, crec que de Salt, i, com Carretero, també ha corregut a obrir un espai a Internet, el web desfederem-nos.info (espero que aviat tingui el domini.cat). Aquest web funciona com un bloc i l’article d’aquest dijous s’intitula "Independència!" La
A Tribuna Catalana es pot llegir que "L’ombra de Rato plana sobre el feble liderat de Rajoy". Efectivament, el rumor encara no té prou cos, però és més que versemblant i com que té possibilitats d’èxit, hi podem comptar. Rajoy deixa la presidència de l’FMI i presenta un perfil que podria anar molt bé a
L’article que vaig penjar dissabte passat sobre Els candidats i la política lingüística municipal forma part de l’altra activitat que compagino amb el manteniment d’aquest bloc: la difusió de la sociolingüística. Abans que comencés a escriure en el bloc ja havia aplegat un grup de persones amb la voluntat de pensar quin tipus d’actuacions es
Després del ple d’avui, no hem aconseguit encara albirar cap canvi substancial. Les declaracions de Xavier Vendrell han introduït un element imprevist que podria haver canviat les coses, però de moment tot segueix igual. O gairebé. La sessió ha servit per a la retòrica i servirà, potser, per acordar alguna resolució. Però poca cosa més.
Quan dues persones que són a llocs diferents tenen interès a trobar-se, només hi ha dues opcions: o l’una espera l’altra, o l’una va a buscar l’altra. T’espero vol dir que tens prou autonomia per continuar avançant i arribar al lloc on sóc jo, des del qual podem començar a parlar, a discutir les nostres
Sobiranisme o nacionalisme? Aquesta és la qüestió (amb permís de William Shakespeare). Ahir, després de publicar la Carta oberta als nacionalistes catalans, al bloc El Mont va aparèixer un article en què es deia que la via sobiranista és en via morta. L’autor del bloc va rebre un comentari de Carme Laura Gil que deia:
Potser la realitat és la mateixa, però la percepció comença a ser diferent. En l’entorn independentista sovint s’ha afirmat que la JNC són els cadells de CiU que quan es fan grans obliden la independència i s’assenten còmodament en el poder. Sovint s’ha criticat l’absoluta buidor de l’exhibició d’estelades quan no anava acompanyada dels gestos
Jaume Planas, Salvador Grifell (Cat_alunya), El Mont, Martí Cabré (Trencavèl) o Enric I. Canela són alguns dels blocaires de CiU i/o entorns que han subscrit el seu bloc a la XBS com a sobiranistes que es consideren, i molt benvinguts que són. D’altres, com Carme Laura Gil, que en el seu dia es va adherir
Que CiU és ara mateix el principal partit de l’oposició és una obvietat que no cal recordar, però el que cada dia costa més d’entendre és que també sigui el principal opositor del moviment sobiranista. La plena sobirania hauria de ser un dels objectius d’un partit que es considera nacionalista, però si anem resseguint els
La setmana passada, i arran del discurs de Carod sobre el sobiranisme com a única alternativa al marc estatutari, el diari electrònic El Singular Digital va publicar un cara a cara sobre la qüestió que va enfrontar Hèctor López Bofill i Francesc Marc Àlvaro. El primer retreia a CiU la seva paradoxal resistència a incorporar
Quan les circumstàncies porten a veure en la formació d’un nou estat la sortida de molts problemes que ens afecten com a col·lectiu i com a individus, aconseguir que el debat de la sobirania entri de ple en l’espai comunicatiu és una urgència. I quan el tema es posa damunt la taula, per la seva