Blog d'en Xavier Mir

L’article que vaig penjar dissabte passat sobre Els candidats i la política lingüística municipal forma part de l’altra activitat que compagino amb el manteniment d’aquest bloc: la difusió de la sociolingüística. Abans que comencés a escriure en el bloc ja havia aplegat un grup de persones amb la voluntat de pensar quin tipus d’actuacions es podien dur a terme perquè la gent del carrer no depengués tant dels debats mediàtics intermitents sobre el futur de la llengua. Es tractava d’intentar popularitzar les idees més bàsiques de la tradició sociolingüística catalana, que és una de les més reconegudes mundialment. Aquí podeu llegir un resum d’aquells inicis que han desembocat en la feliç integració a la prestigiosa ASOLC. La feina feta a propòsit de les municipals a través d’aquestes entrevistes amb els candidats és un dels àmbits de treball i n’hi ha d’altres, però podrien ser molts més. El problema és que, com sabeu molt bé, el món de l’associacionisme funciona a còpia d’hores de dedicació que es resten, no pas de la feina, sinó de la família i de les altres afeccions.

Per dir-ho més clar i entrant directament en el prec, aquest bloc té com a principal raó de ser deixar constància d’una voluntat: tenir un estat propi. Cada dia hi ha un o dos motius per escriure alguna cosa. D’aquest bloc n’ha sortit la campanya "Jo també vull un estat propi", que posteriorment, i gràcies a la feina informàtica d’Octavi Fornés i a l’empenta d’altres blocaires que s’hi han afegit, ha derivat en la creació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes, integrada per 379 blocs i constituït en un autèntic mitjà de comunicació reticular. La campanya també ha actuat com a precedent en la creació d’una de les propostes més originals i prometedores: estatpropi.cat, que en menys d’un mes (i amb campanyes electorals pel mig) ha superat les 10.000 adhesions. Tot això no ha fet sinó augmentar la meva confiança en la feina que es pot fer des d’un bloc. Però també és cert que m’ha tret moltes hores que podria haver dedicat a l’altre projecte.

Aquests dos projectes tenen objectius diferents. La popularització de la sociolingüística és un projecte a llarg termini. En canvi, el bloc, tal com està concebut, deixarà d’existir el dia que tinguem un estat propi. Quan això passi, no deixaré d’escriure-hi, però parlaré d’altres coses, entre les quals la sociolingüística. Per això faig un prec sincer i desesperat al nacionalisme català. M’agradaria que entengués que esforços de compaginació com el que faig des d’aquest bloc són abundants en tot el país. Nombroses persones compromeses amb la llengua i la cultura han de fer un esforç afegit perquè tenim un problema polític pendent de solucionar: la plena sobirania. M’agradaria que el nacionalisme català assumís sense embuts, i com a resultat d’una trajectòria històrica, l’objectiu de la plena sobirania a curt termini, amb calendari i compromisos concrets. Perquè el dia que ERC i CiU sumin majoria per un estat propi farem un pas de gegant; i si a més s’hi afegeixen persones d’altres partits, millor. I quan hàgim arribat al final d’aquest trajecte podrem continuar treballant pel país, per la llengua i per la cultura, però amb més temps. I tots hi sortirem guanyant.