Jaume Planas, Salvador Grifell (Cat_alunya), El Mont, Martí Cabré (Trencavèl) o Enric I. Canela són alguns dels blocaires de CiU i/o entorns que han subscrit el seu bloc a la XBS com a sobiranistes que es consideren, i molt benvinguts que són. D’altres, com Carme Laura Gil, que en el seu dia es va adherir a la campanya "Jo també vull un estat propi", o com Antoni Vives, al qual he convidat personalment, encara no ho han fet. També es van adherir a la campanya, però no encara a la XBS, Òscar Salcedo o Josep Maria Tarrat. La XBS és una eina que té el sobiranisme si vol trobar espais de consens i de transversalitat. Fa uns dies algú em va deixar un comentari dient que estava cansat de veure com des d’Esquerra i/o entorns es criticava CiU, que per insultar es diu la paraula "convergent". És evident que les diferències polítiques hi són, però tampoc a CiU estan lliures de pecat a l’hora d’atacar ERC, i de molt abans que es formés cap tripartit. Però es pot fer un repàs pels blocs dels militants i es veu amb qui seria possible arribar-se a entendre en el sobiranisme malgrat les diferències i amb qui seria impossible perquè no hi ha ni ganes ni projecte en comú.
En Carles Almécija, afirma: "respecte les declaracions del conseller Carod, en aquell moment
president en funcions, en seu governamental son també un exemple de
irresponsabilitat i de poc respecte institucional. Carod va titllar de
?mínim? l?Estatut aprovat majoritàriament per la societat catalana, i
va apostar per la independència si el Tribunal Constitucional rebutja
el text sufragat. Si no coneguéssim la manca d?impotència verbal del
conseller, pensaríem que parla en nom del govern. Però a més de jutjar
la qualitat d?un text recolzat pel poble català, va avançar-se a la
decisió del TC i va amenaçar amb futures accions d?Estat." A banda de la pèssima qualitat de l’expressió (això de "manca d’impotència verbal" què deu ser?), no hi ha cap argument ni cap idea, tot són afirmacions lleugeres, inexactes o falses. On hi ha falta de respecte institucional? Quan va proferir Carod cap amenaça?
En Jordi Ballvé deia en aquest article de novembre que ERC i CiU han de deixar de fer l’imbècil. Admetia que "fa 7 anys que
Convergència i Esquerra poden governar Catalunya i ser decisives a
Espanya i no ho fan, i no ho són. És així. Els primers 4 anys no va
poder ser per decisió del president Pujol i aquests darrers 3 anys no
ha pogut ser per causa del tripartit de Carod." Reconèixer que allò que ara s’exigeix a ERC abans ho va rebutjar Pujol ja és tot un èxit. Però també deia: "Encara avui hi ha al
Parlament de Catalunya més diputats disposats a treballar per la
llibertat d’aquesta nació que no diputats que volen donar per tancada
la construcció nacional." Si quan parla de llibertat es refereix a constituir un nou estat, l’animo a sindicar el seu bloc a la XBS, que encara no hi és. En la mesura que hi hagi molts blocaires de CiU a la XBS, potser algun dia el partit pujarà al tren del sobiranisme.
També és curiós llegir el blocaire de l’Oreneta, Marc Viñolas, que mata dos pardals d’un tret i es carrega Esquerra i Sopa de Cabra. Suposo que Viñolas no vol un estat propi, però si el vol serà benvingut a la XBS.
En alguna ocasió aquest bloc ha entaulat debats força enriquidors amb el Croat Català, autor del bloc L’argumentari català. Aquest bloc figura a Blocs.cat, de CiU, i està també sindicat a la Xarxa de Blocs Sobiranistes.
Ara serà qüestió de veure com reacciona la blogosfera de CiU a les paraules d’Artur Mas. Al cap i a la fi, no és tan diferent d’allò que va dir Carod, i podria ser un primer gest de sobiranització. L’Avui parla de "ruptura amb Espanya". Que les paraules es perdin o que els sobiranistes de CiU les prenguin al vol per impulsar un debat necessari depèn d’ells. Si ho fan, espero que tinguin sindicats els blocs a la XBS perquè puguem estar-ne al corrent des del sobiranisme transversal.
I finalment, a propòsit de la creixent presència del debat sobiranista als mitjans, potser val la pena destacar també l’editorial de l’Avui, on podem llegir: "En tot cas, el viacrucis estatutari continua i caldrà esperar per veure a quin sentiment deixa pas la perplexitat a Catalunya." I, en el mateix diari, una carta de Tomàs Gimpera també recomanable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El problema és que quan Mas fa aquests advertiments no se’l creuen a Espanya, però tampoc no ens el creiem a Catalunya. Això mateix li passa ara mateix també a Carod-Rovira. És el preu de tanta incoherència, tacticisme i falta de full de ruta, el crèdit s’esgota per a tothom … Quan s’adonaran que el rei va nu?
Soc de CiU jo?
Trobo que estic molt mes a prop de ERC i de Reagrupament que de CiU. Estic descontent de com ERC (la seva cúpula) s’está portant ultimament, això sí.
Recomano al senyor Xavier Mir i als que ho desitgin, una re-lectura complerta del meu article Paraules buides, i no només les 5 línies d’opinió personal que el senyor Mir menciona. Probablement, una bona contextualització del text, ajudi a entendre millor les coses. Però, per això, cal una lectura complerta. Gràcies.
http://carles-almecija.blogspot.com/2007/02/paraules-buides.html