Uf, ja m’havien dit que era dolenta però, vaig pensar “dimonis, per passar una vespradeta de diumenge sense més pretensió segur que servirà”. Doncs no. Error. Pifia i crític per arma contundent. Aquesta pel·lícula no té salvació. Amb tots els defectes de l’original i cap de les seves virtuts, Clerks II oscil·la simplement entre grotesca
…i altres temes en aquesta entrevista (en anglès). Vet aquí un extracte: Don’t you have the slightest curiosity about what Watchmen director Zack Snyder is doing with your work? I would rather not know. He’s supposed to be a very nice guy. He may very well be, but the thing is that he’s also the
S’agafa una còmèdia típica farcida de la tòpica moral familiar americana (ja m’enteneu), se li aplica una realització psicodèlica i s’adoba amb un xic de Mario Kart i del Batman d’Adam West. I voilà! Speed Racer! Val a dir que a mi no me feia massa il·lusió anar a veure-la però un cop posat he
La nova pel·lícula de Michel Gondry, que per fi he vist, està molt bé. Com de costum és molt imaginativa i, com de costum també (col·laboracions amb Kaufman a banda) s’aguanta més per la frescor i bogeria del seu desenvolupament i la seva realització que per l’existència d’un guió sòlid. És que totes les bones
Quina pel·lícula més divertitda que s’ha marcat el per mi desconegut director Jon Favreau. Sí, divertida és la paraula exacta doncs tant la realització com el guió estan enfocats cap a aquest aspecte gens menyspreable. També és cert que una pel·lícula que comença amb els acords del clàssic d’AC/DC “Back in black” em predisposa positivament.
Què bo és quan vas a veure una pel·lícula de la qual no esperes res i et trobes amb una xicoteta joia. Tenir un amic amb bon olfacte cinèfil (IMDB amb cames) sempre ajuda, és clar. Ei, tampoc és que haja d’aportar res al gènere però està molt ben feta, amb una realització excel·lent i
La pel·lícula d’Iron Man em fa més por que altra cosa i, francament, no espere res d’ella, i això que el Robert Dawney Jr per mi es va redimir amb la seva interpretació a Zodiac. Però, com a mínim sembla que tindrà una bona banda sonora. Em vaig soprendre l’altre dia veient el tràiler en
Ang Lee ho ha tornat a fer, una pel·lícula impressionant. Quina direcció, quina cura amb els personatges, amb l’estructura narrativa, amb el contingut dramàtic, amb el tempo… vaja quin film més rodó! Pegat a la butaca vaig estar les dues hores i mitja que dura, i això que la butaca no era del tot còmoda.
Alguns suggeriments, totalment subjectius, del bo i millor de l’any cinematogràfic: ZODIAC (David Fincher)Pegat a la butaca em va tenir aquesta pel·lícula que mai hagués esperat que fos capaç de fer aquest director, és a dir, amb tant de fons com de forma. Impressionant. RATATOUILLE (Pixar)Espectacular i una obra mestra amb olor de clàssic, per
Recentment he vist al cinema la segona versió del muntatge del director, en versió original, en format digital i en pantalla gran (i vull dir gran de veritat). Sembla mentida però, encara no havia vist l’anterior muntatge del director, i he de dir que a despit de la inestabilitat mental del mateix, la pel·lícula guanya
Buf! Em pense que no reia tant potser des de Algo pasa con Mary. Ja se sap que això de l’humor és quelcom molt personal però de les cinc persones amb que vaig anar a veure-la no cap semblava avorrir-se. Que sí, que hi han acudits de sal grossa, que sí, que hi ha personatges
El senyor David Cronemberg ho ha tornat a fer. Amb el mateix esquema que l’anterior A history of violence, però millor plantejada i realitzada, amb un gran domini del ritme i capacitat de concisió. Eastern promises és una pel·lícula d’aquelles que et té amb l’ai al cor fins el final, que construeix un món on
L’antiga ciutat de Fengjie ja està coberta per l’aigua, però encara no s’han començat a construir els nous barris. Algunes coses podran salvar-se, unes altres caldrà deixar-les per a sempre… El miner Sanming (Han Sanming) viatja a Fengjie a la recerca de la seva ex dona, a la qual no ha vist des de fa
Delícia destrellatada que per mi suposa la reconciliació amb Quentin Tarantino. Els dos lliuraments de Kill Bill em van semblar bastant fluixos, i en concret el segon directament avorrit. En canvi amb Death Proof passa tot el contrari. Quant a la realització, és colpidora i té seqüències d’acció automobilística certament memorables. I pel que fa
Després de donar-li moltes voltes, per fi he vist l’ultima pel·lícula de David Fincher. La veritat és que em feia un poc de por anar-hi, tenint en compte que són tres hores de metratge i que aquest director, que ha fet bones pel·lícules (Fight Club, Seven, The Game… Alien 3), sempre és sospitós de caure